Arrib a la tertúlia procedent de les meves dues llibreries habituals: can Mol, davant Santa Eulàlia, i Quart Creixent, en el meu mateix carrer. «El Xoco», que va una mica ferit d'ala amb la qüestió de la mort d'«El Vaquilla», quan em veu arribar amb bosses feixugues, plenes de llibres, ironitza amb mala bava:
-Diuen que n'hi ha que encara llegeixen. Potser es deuen pensar que els podrà servir d'alguna cosa.
Fet i fet, té raó. Han estat molts i llargs els anys que he devorat un llibre per dia i no puc dir que, a canvi, el món hagi estat meu. Més aviat l'he hagut de veure en mans d'altres (hotelers, especuladors, polítics), d'aquells que pensen que llegir-ne un cada any fins i tot pot esser massa. -Mira, Macari, sempre n'hi haurà d'haver un capaç de contestar que vol aprendre a tocar la lira abans de morir, per sebre tocar la lira abans de morir.
-Flòbies punyeteres; aquí el que tots voldríem és no morir-nos.
-Idò per ventura els llibres et poden ajudar a acceptar que tanmateix, vulguis no vulguis, t'hauràs de morir.
Mirau quin consol!
I si no en tens d'altre?
LLIBRES PER ACABAR AQUEST ANY EN PAU
Es posa a rebostejar-me les bosses per esbrinar què he preparat per a aquests dies.
-De poesia ben retrassat anaves, tio, si no havies llegit La revolució silenciosa de n'Hèctor Bofil, que sortí fa dos anys amb pròleg d'en Sebastià Alzamora.
-Tota aquesta gent de trenta anys no puc dir que els conegui massa bé. Per això l'he comprat amb aquests altres: Sentit, d'en Txema Martínez Inglés, La frontera dels dies, de n'Àlex Volney i El benestar, del mateix Sebastià Alzamora, que va guanyar aquest any el Premi dels Jocs Florals de Barcelona.
-A més d'aquests, crec que també t'hauràs de llegir tots els llibres que s'han presentat al Premi Ciutat de Palma.
-Que, certament, han estat molts més dels que tothom es pensava. Passen de la cinquantena.
-Es veu que els de la convocatòria a no participar-hi han fet els ous en terra.
-Ben igual que les indiotes.
-I de prosa, què has preparat també alguna cosa que ho valgui la pena?
-Si no hi ha res de nou i tenc salut, llegiré una selecció d'articles periodístics d'en Nadal Batle que es publicà fa uns pocs anys sota un títol ben felanitxer: El mal bocí, amb pròleg de Josep M. Llauradó, biògraf del malaguanyat Nadal Batle.
-I no dus res més?
-Sí. Un llibre de diversos autors que acaba de sortir: Bearn, entre la vida i la ficció. Són les ponències de la I Aula de Novel·la sobre en Llorenç Villalonga.
Veig que tu també hi figures, amb altres: Antònia Morey, Josep A. Grimalt, Carme Bosch, Guillem Frontera, Lluís Maria Güell i Jeroni Salom.
-Efectivament. Com tu saps, el tema Villalonga encara és meu i amb la meva aportació, «Bearn dins la vida de Llorenç Villalonga», crec que es demostra.
-Sempre m'ha agradat de tu la clàssica arrogància: «Después de mí, 'naide'; después de 'naide', Lagartijo».
