Mentre no es demostri el contrari, Jaume Matas és el polític illenc que més ha fet per garantir i legalitzar la recepció de TV3 i de Canal 33 a les Illes Balears. Deixà un protocol d'intencions que, per les raons que fossin, els seus successors no foren capaços de convertir en conveni. Seria, doncs, incomprensible que ara volgués tudar aquest actiu i, d'altra banda, cercar-se un problema social. Conec molta gent que no sortiria al carrer per res i que es manifesta disposada a mobilitzar-se si la priven del consuetudinari dret a rebre els canals de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. Per tant, em sembla lògica la resposta que es dóna des del Consolat de Mar a la rumorologia que s'havia desfermat durant les darreres setmanes. Un canal autonòmic balear, cobejat per una minoria, no es pot construir sobre les cendres d'un altre canal consolidat i estimat per la població. Un estudi realitzat l'any 2002 per la Universitat de les Illes Balears demostra que prop d'un 30% dels illencs segueixen assíduament TV3 i que un 10% la té com a primer canal. Són moltes persones, massa com perquè se les pugui considerar adscrites a un sol color polític. El cert és que la situació actual resulta insostenible. Farà molt bé el Govern de Jaume Matas si treu la recepció d'aquests canals de la submissió als atzars de la política i estableix un marc estable que pot ser profitós per als dos costats. Així, doncs, esperem que la constitució de l'ens públic no dilati unes negociacions que haurien de començar com més aviat millor. El canvi de Govern a Catalunya no hauria de ser un entrebanc. En comparació amb altres canals, els catalans podrien ser considerats un exemple de pluralitat i de manteniment d'uns mínims d'objectivitat. Si les intencions expressades en la notícia de dalt cristal·litzen, haurem de donar l'enhorabona a Jaume Matas.