Volia donar-vos una bona notícia -que aquest és el darrer article d'enguany- i desitjar-vos passeu aquests dies de la millor manera possible. No podia faltar la sincera esperança que tots tenguem un any que ens faci dolents els anteriors. També considerava d'higiene democràtica aprofitar per fer-vos l'anual resum de les prebendes que, per aquestes dates i no se sap molt bé per què, les institucions ens envien amb els vostres doblers. De fet, ahir mateix vaig rebre la totalitat dels regals 2003: una «cosa» a mig camí entre l'obra gràfica i una postal, signada per un reconegut artista i pagada a compte dels pressupost deParlament, i un virus, també regalat i remès per premsaUinforma.caib.es, titulat Exploit/Frame. No és massa, la veritat, i no crec que em retragueu acceptar-los, afegint-me a la interminable llistat d'intercanviadors de favors. Per aquesta banda, podeu estar tranquils, els nacionals no tuden massa doblers a fer regals a gent com jo, que no els sap apreciar en el silenci i la intimitat.

Gràcies als déus, ni els millors desitjos per a tots voltros ni el «llistat de la compra» em donen per a un article com cal (vull dir, sense massa blanc al final). Així que vos hauré de contar com un conegut m'ha interpel·lat amb la pregunta viciada: què et pareix això d'aquests al·lots que no respecten la llibertat d'expressió del president Matas a la UIB? I ha continuat amb un ramallet de tòpics de l'estil: hi ha llibertat d'expressió, qualsevol pot opinar, la consulta democràtica s'exerceix amb periòdiques votacions i la llei ens empara a tots per igual. No vos penseu, com sempre que qualcú et recrimina amb semblants cantarelles, no l'importa una fava saber què n'opines, només assedegar la necessitat d'autoreconeixement democràtic al seu pensament falangista. No sé, però posar per exemple de llibertat d'expressió la TVE dels nostres dèficits, podria ser un sarcasme a l'alçada de seleccionar els assistents a la conferència que feien els homes armats del president (armats? universitat? selecció?). Potser si els mitjans públics fossin instruments al servei del públic i no demonolitisme governant no faria falta escridassar ningú. Potser. Tampoc estic segur de què passaria si els partits que es presenten a les democràtiques eleccions ho fessin amb igualtat de condicions. Vull dir, sense «aportacions» fosques de doblers foscs. D'aquells que tan serveixen per omplir més tanques de les que compten els síndics encarregats d'això (és un dir, perquè si comptassin les tanques, fulletons, etc. no els sortirien ni els comptes ni la sindicatura) com per a crear partits que desvien vots dels adversaris... Potser amb una despesa electoral controlada de veres els resultats no escorarien tant del costat dels recursos. Com podeu suposar, a allò de les lleis igual per a tots no ho he contestat. Entre rialles m'han sortit, sense voler, és clar, paraules inintel·ligibles com Bite, Piqué, Tamayo i d'altres que, vos ho jur, no volen dir absolutament res. Almanco a l'Espanya naciona.