Ahir entrà en vigor la nova Llei d'estrangeria, amb la qual el Govern Aznar pretén controlar millor del que ho ha fet fins ara la immigració d'extracomunitaris a l'Estat espanyol.
La part més substancial del nou articulat fa referència al visat d'entrada, equivalent a un permís de treball durant els tres primers mesos de residència en territori espanyol. Passat aquest període, els estrangers han de tenir un contracte laboral o han de fer les maletes.
Un altre aspecte nou és el que fa referència a les companyies aèries. A partir d'ara, aquestes empreses estan obligades a comprovar la validesa dels visats i a dur un registre de viatgers extracomunitaris. Els atribueixen, així, una funció de caràcter vigilant, gaire bé policíaca.
Les noves mesures del Govern tenen un destacat component burocràtic i, tanmateix, sembla que no és per aquí per on s'arregla el problema.
En aquests moments, al territori espanyol hi ha entre 400.000 i 600.000 estrangers en situació irregular, és a dir, sense permís de residència ni contracte laboral. La nova llei no incorpora a aquesta gent, ni tampoc als nouvinguts que no trobin feina en tres mesos. L'única manera de lluitar contra la immigració il·legal és mitjançant l'arribada controlada d'estrangers, a partir de la firma de convenis amb els països d'origen. Evidentment, les mesures de repatriació s'han de tenir en compte en aquells casos impossibles de regularitzar. Tret d'aquí, només queda invertir seriosament en el Tercer Món. La resta són pedaços calents al damunt del major repte de futur dels països desenvolupats.
