Prop d'on visc, el local d'una antiga gelateria allotja ara un comerç xinès de coses absolutament inútils i d'un mal gust només superat pel bon gust d'Isabel Boyer. Com que tota cosa ens du informació, aquest comerç ens informa de la visió que tenen «ells» de «nosaltres» i que palesen en el catàleg d'objectes a la venda. Hi veureu un cor de Jesús i una mare de Déu emergint d'una font inexhaurible de flames o una palangana amb el rostre d'un actor que feia kung-fu o karaoke. En un prestatge de la secció infantil, la madona hi ha penjat un cartell amb una advertència de gran eficàcia: «Niño rompe / mamá paga». Aquests comerços s'estenen per totes les parts del món on sobra un duro per destinar a coses innecessàries. Aviat n'hi haurà molts més que restaurants xinesos i, com aquests, faran una contribució sòlida a la uniformització de les ciutats occidentals, igualades cada dia més per hamburgueseries nord-americanes, entrepaneries europees, pizzeries, Mango, Zara, Lacoste, anuncis de Vodafone, de Coca-cola, algunes marques de rellotges o de perfums i unes quantes imatges més. No deixa de ser curiós que, en unes fesomies urbanes tan llastimosament globalitzades i reduïdes a un parell de dotzenes d'imatges, aquests comerços de xinesos més vius que la fam hi pugin obrir una escletxa per oferir-nos allò que han somiat que és el nostre somni. Venen els mateixos dois aquí que a Nàpols, Londres o Dresde. El concepte de kitsch ve molt estret per aixoplugar l'estètica d'aquests productes de plàstic xarec i altres materials altament sospitosos: tan estret que, en lloc d'agredir la nostra sensibilitat, desperten un nosaltres un alè lleu de tendresa solidària: són testimoni d'una lluita aferrissada per la vida. Bé, veurem d'aquí a uns anys... Servidor de vegades lament, fins i tot, no necessitar res del que s'hi ven, en aquests comerços, ni de tenir lloc per guardar-hi alguns dels objectes d'originalitat més esburbada, perquè d'aquí a poc temps seran substituïts per uns altres i ningú no es creurà que «això» hagués estat a la venda. Em pregunt si aquests objectes tenen alguna propietat que permeti conservar la memòria dels seus posseïdors a través del temps, com la conserva qualsevol estri d'ús quotidià del nostre entorn, des d'un cofre fins a una agulla tancadora. Crec que no, però no ho voldria jurar. En qualsevol cas, és segur que tenen més capacitat transmissora que tots els productes que aquests dies se'ns ofereixen perquè quedem bé i fixem un record immarcescible d'unes festes que són exactament iguals cada any, només és que alguns perfums són substituïts per uns altres encara més oiosos. Hi ha disseny, missatge eròtic subliminal, identificació amb alguna idea abjecta de prestigi i personalitat, insinuació de pertinença al món dels poderosos de la terra i, en fi, molta pardaleria infusa. Més val no triar per no haver de prendre, cert, però si ens hi véssim obligats, observau que cap multinacional del luxe és capaç de sintetitzar una filosofia d'empresa com la xinesa del cartell «Niño rompe / mamá paga». No menyspreueu les possibilitats de qui, just arribar, sap connectar de manera tan eficaç amb la parròquia.
Nadala de les coses
Comenta
Normes d'ús
Avís legal» El contingut dels comentaris és l'opinió dels usuaris o internautes, no de dbalears.cat
» No és permès escriure-hi comentaris contraris a les lleis, injuriosos, il·lícits o lesius a tercers
» dbalears.cat es reserva el dret d'eliminar qualsevol comentari inapropiat.
Recordi que vostè és responsable de tot allò que escriu i que es revelaran a les autoritats públiques competents i als tribunals les dades que siguin requerides legalment (nom, e-mail i IP del seu ordinador, com també informació accessible a través dels sistemes).
Comentaris
De moment no hi ha comentaris.