L'home és una criatura suposadament lliure i, per tant, imprevisible. Els analistes de les diverses activitats humanes, però, descobreixen que repeteix durant segles i segles unes pautes de conducta que es poden codificar perfectament. Des de fa temps, petits manuals ens indiquen així -i encerten- quina serà la resposta dels humans en tal o tal circumstància.. L'home previsible resulta, per tant, manipulable. Els líders polítics ho saben fa estona. La política és, entre moltes altres coses, l'art de la manipulació dels pobles. En aquests darrers temps, a Espanya en tenim un bon exemple. La combinació de poder polític i poder mediàtic duu inevitablement a la manipulació. Aquesta sinistra aliança pot guanyar eleccions, però la perdedora és sempre la veritat objectiva. La propaganda política de Jean-Marie Domenach és una síntesi magistral. Passats més de trenta anys de la seva publicació, conserva plena vigència i ens permet saber quins són, en el dia d'avui, els paranys on ens vol fer caure la demagògia de la dreta espanyola dirigida per José María Aznar. Repassar les normes, relacionades per Domenach, que regeixen, avui com ahir, la propaganda política és prou convenient per entendre com la manipulació impulsada pel poder polític i escampada per uns mitjans de comunicació servils pot convertir una democràcia en una caricatura grotesca que permeti divulgar, amb total impunitat, totes les mentides i calúmnies. Aznar i els seus cans mediàtics han convertit una proposta positiva per al futur del País Basc com és el denominat pla Ibarretxe en un element satànic contra el qual som cridats a lluitar en una nova croada.

Segons una enquesta, un 60'5% de la gent d'Espanya coneix el pla Ibarretxe. Si això fos així, Ibarretxe seria autor del best-seller de més èxit que s'hagi vist mai. Ni la Bíblia hauria aconseguit, en tan poc temps, un coneixement de magnitud semblant. En realitat, allò que la immensa majoria dels enquestats saben del pla Ibarretxe no és altra cosa que el rosari de desqualificacions tòpiques que li han dedicat la dreta espanyola i els seus exaltats mercenaris mediàtics. Ens han pintat un pla Ibarretxe com si fos un projecte demoníac de caire totalitari i racista, que és que el nacionalisme vol imposat per la força a un País Basc on la gent de bé -els no nacionalistes, és clar- no vol altra cosa que viure en pau i llibertat. El resultat de tal Pla diabòlic, si es fes realitat, seria l'expulsió del País Basc de gairebé la meitat de la població, la separació immediata d'una Àlaba «siempre española», l'esfondrament de l'economia basca fins a nivells albanesos i, òbviament, l'exclusió de la Unió Europea del nou Euskadi independent.

Una amenaça imaginària -el pla Ibarretxe en aquest cas- pot ser un factor de propaganda política més eficaç que un fet real. Allò que resulta lamentable, però, és la manca d'una oposició solvent i de talla a la demagògia de la dreta neofranquista espanyola liderada per Aznar. Una alternativa seriosa no pot secundar mai Aznar en les seves grotesques demagògies. Hauria, d'entrada, d'haver començat per explicar que el pla Ibarretxe, senzillament, no existeix. Allò que s'ha de debatre, en el Parlmaent del País Basc, és la proposta aprovada del Govern basc denominada Estatuto político de la Comunidad de Euskadi. Tot un nou Estatut d'Autonomia per al País Basc, articulat des del preàmbul fins a la disposició final. Una text elaborat a partir dels «derechos históricos recogidos en el Estatuto de Gernika y en la Constitución Española». On, a més a més, la temuda separació d'Espanya no apareix enlloc. Ben al contrari, els territoris bascos «se constituyen en una Comunidad vasca libremente asociada al Estado español bajo la denominación de Comunidad de Euskadi». És a dir, que els territoris bascos decideixen lliurement tot el contrari que separar-se: acorden associar-se, per sobirana voluntat, a l'Estat espanyol. Si el fanatisme es cura llegint, seria bo que els qui parlen contra el famós pla Ibarretxe s'haguessin pres la molèstia de fer-ne una lectura atenta i no escampar més bajanades intoxicadores. Així sabrien que el suposat racisme del pla Ibarretxe no existeix tampoc. La «ciudadanía vasca», diu el text, correspon a totes les persones amb veïnatge administratiu a la Comunitat Basca, sigui quin sigui el seu origen. S'hi reconeix «la nacionalidad vasca para todos los ciudadanos y ciudadanas vascos, de conformidad con el carácter plurinacional del Estado español». Llegint el pla Ibarretxe es fa la llum i desapareixen tots els fantasmes creats i manipulats per la imprensetable dreta espanyola que avui patim.

Per què, idò, tant d'odi contra el pla Ibarretxe? Senzillament, perquè l' Estatuto político de la Comunidad de Euskadi és una proposta elaborada a partir de l'afirmació d'un Poble Basc «con identiad propia en el conjunto de los pueblos de Europa», assentat sobre territoris de l'Estat espanyol i de l'Estat francès. I és a partir del «Ejercicio del Pueblo Vasco a decidir su propio futuro» -i no d'altra cosa- que el Govern basc formula la proposta. La dreta espanyola -patètica còpia del centralisme francès- no està disposada a reconèixer el Poble Basc -ni a cap altre- el dret de decidir el seu propi futur. Aquest és el punt clau de la qüestió. Una dreta que no admet la llibertat dels pobles no pot recpectar la llibertat de les persones.