L'escultor Pere Martínez «Pavia» és un home amb aficions ben curioses. El contacte amb el fet artístic a través del dibuix i els volums l'ha inclinat cap a la manualitat, pel que té de relació amb l'artesania. És un fet comú a molts d'artistes plàstics i ens informa d'una certa humilitat. El treball manual, l'habilitat i l'enginy, són sempre a la base de la feina ben feta, de l'obra ben feta. Ja fa deu anys, va treure un llibre d'iniciació a la papiroflèxia i ara ha creat un joc d'escacs de paper, que va juntament amb un llibre, mitjançant el qual cada lector es podrà fabricar el seu joc d'escacs. «El Xoco» no se'n pot avenir quan li cont que em va triar a mi per presentar-lo.
-I tu, què en saps de tot això?
-Absolutament res de res. A l'hora de l'enginy manual som una cosa semblant a un elefant en unes escales mecàniques.
-Idò per això. Què hi feies, presentant un joc que vol enginy i destresa?
-M'ho vaig prendre amb filosofia. Vaig pensar la frase d'un escriptor amic que sempre deia: «quan no sé res d'un tema, escric un llibre sobre aquest tema i al final, quan l'acab, ja en sé una mica més».
-Molta barra tens, tu. I què cony vares dir, davant la gent que va venir a la presentació?
-Se'm va acudir que don Miguel de Unamuno em podia servir com a punt de referència. A la universitat de Salamanca, durant les classes que donava de grec, es dedicava a fer la famosa pajarita de paper, d'autor anònim, i la posava damunt la taula. Els seus alumnes el recordaven més per la pajarita que no per les explicacions de la llengua grega. Crec que anava mogut per l'angoixa interna i no posà mai gaire esment en el seu treball didàctic com a catedràtic.
-El que tu no saps és que quan la senyora Suau, professora de literatura de l'Institut Balear, es presentà a càtedra, n'Unamuno estava en el tribunal i, mentre l'escoltava, va anar fent una de les seves pajaritas. Quan ella acabà la dissertació, la hi va donar. El premi per a ella fou doble: la càtedra i la pajarita de n'Unamuno.
-És cert que no ho sabia, perquè si no, ho hauria contat. N'Unamuno, també, tenia mania als forofos del joc d'escacs. Deia i repetia: «el ajedrez desarrolla la inteligencia para jugar al ajedrez», que és una manera de menystenir l'esforç intel·lectual d'aquest joc, que molts consideren un esport del cervell. I l'historiador Miquel Barceló al Mayurqi, en el pròleg del llibre, desenvolupa un concepte semblant. Desconfia de la utilitat de tanta estratègia damunt el tauler.
LA BATLESSA CATALINA CIRER ÉS ENGINYOSA
-Deixant a part això, la gent no es degué avorrir massa.
-No ho crec. Sobretot a la segona part, quan en «Pavia» va fer que tots els assistents elaborassin amb les pròpies mans un peó, la primera peça del joc a partir de la qual es fan totes les altres. I he de dir que na Catalina Cirer, que es trobava entre el públic, fou la primera que aconseguí fer-lo.
-I tu?
-Jo? Ja t'ho pots suposar, un desastre.
-Vet aquí perquè no podràs esser mai batle de Palma.
