El Parlament europeu va decidir ahir que era hora de posar ordre en un racó obscur dels seus comptes. El diputats, reunits a la cambra d'Estrasburg, votaren a favor d'imposar un sou únic per a tots ells. La idea és que tots cobrin 8..500 euros bruts per mes com a sou bàsic i que hagin de justificar les despeses especials si volen que els les paguin a part, cosa que fins ara no sembla haver estat el cas. No és estrany que la UE tengui tanta fama de ser un organisme malgastador, vista la facilitat amb què els mateixos diputats, persones que se suposen disciplinades i honestes, poden cobrar petits i no tan petits extres per ajudar a cobrir despeses no justificades. Era hora de baratar, si més no perquè fa uns vint-i-cinc anys que en parlen. Potser hi han estat obligats per l'entrada dels països de l'Est europeu. Molts dels canvis que ara es veuen en l'Administració europea vénen arran de l'expansió cap a l'est. El sistema que s'aplica fins ara per determinar el sou dels diputats crea moltes disparitats entre els que representen distints països, ja que cada un cobra el mateix sou que un diputat nacional en el seu país d'origen. Però les divergències havien de créixer amb l'arribada d'hongaresos, txecs i eslovacs. Si no posaven un sou mínim el resultat hauria estat que alguns, com els diputats txecs, cobrarien una desena part del que cobrarien alemanys i italians a la Cambra, per exemple.
Un diputat al Parlament nacional de Praga cobra menys de dos mil euros bruts cada mes. Un dels resultats és que els italians cobraran menys amb el sistema nou, ja que fins ara els seus representants a Brussel·les s'enduien onze mil euros cada mes. Clar, eren sobretot italians i alemanys els que posaven entrebancs a la reforma, ja que reduirà el seu sou. Els diputats també han establert l'edat de jubilació en 63 anys i han ajustat quatre detalls més. Que hagin estat vint-i-cinc anys a reformar un sistema molt poc transparent no diu res al seu favor. Vist com han resistit la reforma, només podem esperar que en altres casos on es veuen influïts per interessos personals siguin més eficaços.
