A l'Iraq, els soldats dels EUA ensenyen, matant, a viure en llibertat. Els governants nord-americans s'omplen la boca amb l'argument que tot el que fan és per implantar la democràcia en el país que han destrossat. Democràcia i llibertat són el dos conceptes que manegen per donar cobertura humanitària, coartada moral a la barbàrie. Aquests dies hem vist què els passa als que volen començar des de ja a exercir un dels drets més ben situats en l'escala de valors democràtics, el dret de manifestació. Uns ciutadans iraquians han volgut manifestar el seu recolzament a Saddam Hussein, i els soldats, simplement, han disparat les seves armes en direcció als manifestants i n'han matat els que han mort. Naturalment, aquesta actuació se suposa que ha de ser, com se sol dir, exemplificant. És ben necessari que els iraquians aprenguin que no poden manifestar segons quins sentiments, emocions o conviccions: la llibertat és una altra cosa, és caminar dòcilment per on els soldats et diuen que has de caminar. Serà difícil que, així, els iraquians arribin a creure en la bona voluntat dels guerres invasors, serà difícil que creguin que, efectivament, són allà per fer-hi florir la llibertat. És clar que aquests nobles propòsits troben moltes dificultats per convèncer els, diguem-ne, occidentals, acostumats com estam a entendre el que entenem quan els nord-americans diuen llibertat, quan diuen democràcia. A nosaltres encara no ens acaben d'imposar totalment la seva democràcia i la seva llibertat, tota vegada que tenim alguna força per posar-hi, a aquests grans conceptes, un accent propi -lleu, però propi. Els iraquians no estan en la mateixa situació: se'ls ha destruït l'Estat, se'ls ha esbucat ciutats -amb escoles i hospitals inclosos-, se'ls ha sumit en la indefensió més irrefutable. I se'ls té dia i nit en el punt de mira d'armes de tecnologia punta. Saben que la seva vida pot tenir el preu d'una distracció, d'un enlluernament momentani, d'una impressió equivocada. Però, així i tot, tenien dret a creure, en la seva tràgica innocència, que els invasors havien vengut per enderrocar un règim criminal i per implantar la democràcia, la llibertat. Entenien que manifestar públicament l'adhesió personal al vençut era una expressió d'aquesta llibertat? Per si de cas, han rebut la primera lliçó de la llibertat que els duen els EUA: manifesta't a favor de qui no ens agrada, i et matarem. Així de clar, perquè en el futur no hi hagi malentesos.