Aquest que se'n va ha estat un any de comiats tan sentits com entranyables. De persones que ens han deixat el testimoni de la seva obra i sovint també d'una actitud de rebel·lia davant l'estat de les coses. Per començar ens deixà el bo d'Avelino Hernández, just quan el blat començava a daurar l'estiu illenc. Les primeres caigudes de les fulles s'endugueren el posat bonhomiós de Manuel Vázquez Montalbán, l'esperit del qual vagareja encara pels carrers de la vella Barcelona. El cos sacsejat i feble de Miquel Martí i Pol no aguantà les escomeses dels primers freds, que així mateix han fet vinclar definitivament la fràgil salut d'Encarnació Viñas, la nostra Encarnació. A aquests flocs il·lustres els acompanyaren també altres flocs anònims, tanmateix amb nom i llinatges: 71 dones han perdut la vida a mans dels seus marits, companys o novís, la darrera tal vegada avui mateix, mentre que un centenar llarg d'immigrants han estat engolits per les gèlides aigües de la desesperació prop de les portes del nostre paradís. També, diuen, morí un vell goril·la albí a qui precisament anomenaven Floc de Neu. Ja em sap greu, però no us en puc donar gaires referències. Bon Nadal a tots.
Miquel Àngel Lladó Ribas. Marratxí.
