Maria Antònia Munar prepara un missatge molt clar dirigit als compromissaris que assistiran al congrés del partit dissabte vinent: UM ha de partir de la realitat inqüestionable que el PP té majoria absoluta en el Parlament. Davant d'aquesta circumstància, o es fa pragmatisme i s'intenta ocupar una quota de poder des de la qual es puguin dur endavant projectes amb òptica nacionalista, o només queda l'oposició i la inevitable espanyolització de Mallorca. Munar té clar que qualsevol intent de refundar el Pacte de Progrés des del Consell de Mallorca hauria estat suïcida, ja que l'actual PP ho hauria aturat tot en el Parlament, inclòs el Pla Territorial.

Així, el pragmatisme de Munar se centra a intentar fer tot el que sigui possible en defensa de la llengua, la cultura, el territori i la personalitat de Mallorca treballant amb un PP que no veu amb bons ulls algunes de les seves iniciatives, però que està disposat a acceptar-les per mantenir la cohesió del centredreta. De fet, amb els seus tres diputats, UM té ara com ara un poder enorme.

I si per res està ferida Munar és pels atacs a causa de la construcció de les autovies. Els qui l'envolten li senten a dir que si durant la legislatura passada l'esquerra hagués fet els desdoblaments ara ningú no parlaria d'autopistes perquè seria impossible executar-les. També creu que la diferència entre autovia i desdoblament són deu metres més d'amplada i que això no és prou motiu per a tantes d'escomeses. Munar pensa que allò més senzill és quedar a l'oposició i posar-se en contra de tot. Però el més intel·ligent és que UM jugui les seves cartes. Els arguments de dissabte seran explicar als seus companys que aquest és el camp d'acció que tenen per endavant i que si hi saben jugar bé les cartes «poden passar moltes coses d'aquí a tres anys i mig», inclosa la potenciació d'UM i que el PP perdi pes. Però si ara UM renunciàs al seu objectiu de governar, cap esperança no tendria el 2007.