El drama que vivia des de fa decennis el poble iraquià va desembocar en tragèdia quan Bush va decidir aplicar els seus mètodes contra el terrorisme, sense que, d'altra banda, hi hagués connexions entre el règim de Saddam i la xarxa que lidera Bin Laden. Que la guerra no és la manera de lluitar contra el terrorisme és conegut per tothom, però alguns governants decideixen ignorar-ho, quan a aquesta lluita hi afegeixen interessos col·laterals no sempre explícits i mai confessats. La situació a l'Iraq s'ha anat agreujant fins al punt de desplaçar dels focus d'atenció un altre escenari emmetzinat per la mateixa administració nord-americana. Es tracta de l'Afganistan, on l'estat de coses posa de manifest que la guerra no és un procediment eficaç per dur endavant la lluita antiterrorista amb expectatives d'èxit. L'Afganistan, sotmès encara a una ocupació militar amb el lema sarcàstic de «Llibertat duradora», és un estat en el qual, una vegada donades per acabades les actuacions bèl·liques, han proliferat el cultiu i el tràfic de drogues com a font de finançament de les activitats dels senyors de la guerra, que imposen la seva llei en els territoris que dominen, fins al punt que converteixen en retòrica buida qualsevol referència a l'Estat. Els objectius en nom dels quals tot el país va ser bombardejat i es va convertir en una ruïna sembrada de cadàvers, encara no s'han assolit. Al contrari, tant aquella campanya bèl·lica com l'actuació de la Casa Blanca en relació als segrestats de Guantánamo, han donat arguments a les xarxes terroristes internacionals. Dissabte, un bombarder dels EUA matava nou infants, una mínima part d'allò que cínicament se'n diuen danys col·laterals (l'objectiu era matar un terrorista). A la gravetat de l'incident, s'hi afegeix tot el que revela el fet que l'autoritat militar va retenir la informació més de vint-i-quatre hores. Ahir, a Kandahar, una bomba bicicleta va fer devuit ferits. Tot plegat, la situació de l'Afganistan i la de l'Iraq posa de manifest fins a quin punt la primera potència mundial és incapaç de millorar la situació en els llocs on intervé i fins a quin punt el seu exèrcit genera un terror que fa víctimes innocents, com el terror dels terroristes, i un ressentiment que és una bomba de rellotgeria.