El nou terreny d'enfrontament entre els interessos europeus i els interessos americans és el nord d'Àfrica. Tot i les paraules del president francès, Jacques Chirac, ahir, quan arribava a Tunísia, que va dir que s'estima més pensar que els esforços de Washington i dels europeus per guanyar-se amics al Magreb són complementaris i no competitius, és evident que les propostes polítiques de cada un són ben distintes. Chirac ha arribat a la zona per mantenir converses abans del començament d'una cimera afroeuropea. Els caps de Govern d'Espanya, Itàlia, Portugal i Malta també hi han d'assistir, començant avui, amb la idea de demostrar als nostres veïns del sud que no els han oblidat del tot, malgrat l'expansió de la UE cap a l'est l'estiu que ve.
Però, quina casualitat, el secretari d'Estat nord-americà, Colin Powell, visità tres països nord-africans a principis d'aquesta setmana. No és la primera vegada que Powell viatja a la zona. Les comunicacions entre Washington i Rabat, per exemple, són molt fluids, especialment des que va haver-hi atacs terroristes a Casablanca. Washington ahir anunciava que doblava la seva ajuda militar al Marroc. El règim de Rabat ha assumit una importància estratègica per a Washington, després d'anys d'oblit. Demostren el seu interès de forma molt distinta a la Unió Europea. Europa, liderat en aquest camp per París, vol impulsar un enteniment amb els països musulmans moderats fent servir el diàleg, l'intercanvi cultural i el creuament d'interessos comercials.
Washington vol oferir ajuda militar als règims existents, gairebé tots decidits a reprimir els moviments religiosos, per assegurar l'estabilitat.
Està per veure si els dos models són compatibles, i si interessa que ho siguin. En tot cas, de moment, sembla que Europa i Estats Units estan intentant decidir, de manera molt diplomàtica, qui serà el que tendrà aquesta com la seva zona d'influència.
