Mallorca feta un Llàtzer

Però sense sortir de la ruta prevista, seguim per carretera i amb un denou acompanyant sobtadament un amic amb el peu esquinçat cap a Son Llàtzer (algunes persones grans diuen Son Láser). Ll. i un servidor hi entram a dos quarts de nou i en sortim a les dues de la matinada del dia següent. La indignació i la «revolta» dels que esperaven es produeix quan amb nosaltres una nena amb síndrome de Down i amb una pujada de sucre a punt de llevar-li la vida, sofreix en públic esperant que es dignin a deixar-la passar a urgències. El personal no en té la culpa. Res a dir. Fan el que poden. Però des de dalt es fa política traficant amb carn. La llengua, la terra... i nosaltres. Algú es recorda de l'Ernest Lluch? Fer un hospital nou? Han de tancar Son Dureta, perquè funciona bé. No saben com promocionar la sanitat privada sense afegir més víctimes al seu pas. Després de quasi cinc hores esperant, els pacients arriben a la conclusió que el nom de l'hospital és encertadíssim. Quan hi surts tornes realment a la vida. El despotisme de nova fornada combinat amb el neocaciquisme triomfant a les urnes duen com a resultat la continuació d'un projecte que ja tingué un punt d'inflexió en la construcció de la nova presó, que està molt a propet de la incineradora de Son Reus, de constant ampliació i que en un futur i així com va tot plegat dóna un caire a l'illa cada cop més semblant a la recreació d'una mena de parc temàtic del que arribaria a ser un gran camp d'extermini. Que no hi hagi confusió, els nazis també són ells.