Poc importa que sigui espanyol i patrioter. Perquè no ho és de l'única manera que ells han determinat com a bona. I això que «el orbe se admire / y en nosotros mire / los hijos del Cid. / Soldados la patria / nos llama a la lid, / juremos por ella / vencer o morir» no és, precisament, una invitació a prendre la Bastilla ni al Palau d'Hivern, no parla de putejats que diuen prou ni d'esclaus que s'alliberen ni d'utòpics cants a l'alliberament nacional. Ja ho veis, el cant als patriotes soldats hereus del Cid, el martell d'heretges per antonomàsia, excita buròcrates viatgers apuntats als gratis tota, com el senyor López Aguilar, tertulians que confonen les emissores amb bregadors de galls i ministres que s'ofenen oficialment. Clar que la cançoneta té dos estigmes imperdonables: està dedicada a Rafael Riego (militar liberal de principis del XIX, que actuava sota l'imperdonable estendard de «esta es mi suerte, constitución o muerte», va fer front als cent mil fills de sant Lluís enviats per la Santa Aliança, antecedent del trio de les Açores, per aturar el mal exemple d'una Espanya il·lustrada i l'executaren els monàrquics immobilistes) i va ser l'himne de l'Espanya que desaparegué davall la foscor provocada per les armes amb la complicitat de grans financers i beneïda per bisbes sadolls enmig de la fam de la postguerra. Aquesta Espanya que aquests dies no volen honorar, plena d'homes i dones amb més esperances que possibilitats i que ells consideren amb ferum de naftalina. Perquè no els ha emprenyat que un músic de jazz confongui l'himne d'un país que li cau llunyà (malgrat demostri més interès en il·lustrar-se que el germà intel·ligent del president nord-americà, aquell que va fer cap d'Estat republicà el president Aznar), sinó que faci palès al món que hi ha més espanyes; ells, que la volen única i amb la història contada pels seus.

No sé si hi haurà més mallorques després de la UTE PP-UM. Probablement serà única i homogeneïtzada com les places que ens omplen les ciutats governades per aquells que no les estimen. Serà una altra illa, amb uns altres habitants, perquè el fibló econòmic remourà obres i gents i deixarà el paisatge desconegut. Ara per ara, o ens amaguen l'esborrany fina -el què, el com, el per quanta gent i dedicada a què- o no tenen ni puta idea de què significa fer ciutats dormitoris de tots els pobles del Pla i doblar la capacitat de l'aeroport. Poden fer-ho, però no podran fer-nos creure que es fa en nom del país que diuen defensar, ni de la seva cultura o llengua que els ompl la boca, sinó dels seus interessos i els dels seus amics. Que després del fibló tot serà igual però millor, és un insult. Per exemple, després de facilitar l'arribada a qualsevol punt de l'illa, amb autopistes i vies de cintura, s'estarà millor a la piscina pròpia que a les platges saturades. Això ells, que tenen piscina. Amb quin paisatge ompliran les postals, amb les carreteres amplíssimes o amb el record de les platges quasi buides? Què cony ens venen, rapidesa per anar a on? Si per anar allà on ara anam i els que ara hi anam, basta millorar carreteres i ampliar transports públics. Ho diuen, que ho fan pels que vendran?