El Consell aprovà ahir de manera inicial el Pla territorial de Mallorca amb els termes esperats: suport del PP al projecte elaborat per UM i rebuig frontal de l'esquerra. Així, el debat del pla es convertí en un reflex de l'actual conjuntura política illenca, marcada pel desenvolupisme del PP i per l'animadversió de l'esquerra a tota iniciativa empresa pel partit de Maria Antònia Munar. Dins aquest context, qualsevol intent de fer centrisme urbanístic per part d'UM ha de caure necessàriament dins la polèmica. De res no serví que els seus portaveus afirmassin que el nou pla recull no poques propostes fetes pels socialistes. La realitat és que el pacte entre Jaume Matas i Maria Antònia Munar fa del tot impossible un consens polític ampli envers un pla que decidirà el futur d'almanco una generació de mallorquins.
Tot i així, el que ha de fer UM és no perdre la seva vocació centrista de desenvolupament sostingut partint de l'amor a la terra i pensant en l'interès general de la població. Dos punts són fonamentals perquè aquest pla tengui efectes importants, i fins i tot històrics. El primer és que ha d'aconseguir frenar una allau migratòria imparable sense danyar el benestar econòmic i social de la població. Per l'altra, s'ha de garantir que els joves no quedin fora del mercat immobiliari i que s'hagin de veure forçats a abandonar les poblacions d'origen. Si s'aconsegueix, la cohesió social quedarà garantida, i amb ella, el futur dels mallorquins.
