Quan els manescals insignes dedicats a la salut del goril·la més emblemàtic de la Península -el moneot més venerat és un altre i es dedica a la política- varen fer públic que li quedaven manco telediarios que a dona Letizia, hi va haver una emoció unànime. Despús-ahir a les notícies televisades i ahir als diaris hem comprovat com un homínid pot arribar a ser presumptament més estimat que l'obra d'un arquitecte: n'hi ha prou que sigui únic i que l'atzar mehndelià s'hagi negat a engendrar un successor a imatge del bitxo. Entre un dia i l'altre, el zoo de Barcelona haurà rebut un enfilall de nins i pares que s'acomiadaven del pobre Floquet, amb la ferida oberta i una decrepitud alliçonadora. Tard o d'hora, amics... I la imatge de la bestiola ensofronyadeta en un racó, intentant amagar-se de les mirades compassives, amb la ferida oberta, coexistia mediàticament amb les hagiografies prematures, amb els fotogrames entranyables amb tons de cinema domèstic presos per Sabater Pi, de quan en Floquet era petit, i caminava de les mans d'algú que no es veia a les imatges. O l'estampa del goril·la madur en plena forma, rient orgullós, probablement del seu pelatge. Mentrestant, a les escoles ja li feien homenatges. Mira, ben igual que la ràdio pública i il·legal: ens anuncien que té els dies comptats per la il·legalitat flagrant i manifesta -encara no hem sentit ningú avergonyir-se públicament d'haver dut al món un mitjà invàlid- i correm a rodar el dial a la recerca del convicte. I cada dia, un homenatge. Perquè és un mitjà albí en el panorama radiofònic balear que fa nosa al sistema de ràdios i teles traçat des de l'actual executiu. La cosa és que entre Som Ràdio i en Floquet només hi ha una semblança real: dels dos ens n'han anunciat la mort amb temps, i dels dos ens n'hem pogut acomiadar. La ràdio no ha arribat a ser el símbol que ha estat el goril·la, però el dia que facin efectiva l'eutanàsia s'hauran perdut més que deu llocs de feina. I no era per tant. És l'acció del gabinet de Matas el que l'haurà convertit en un referent. La mateixa setmana que s'han modificat un enfilall de lleis per amotllar l'ordenament jurídic a la voluntat de la majoria absoluta es confirma i es referma la inevitabilitat de la clausura del mitjà de comunicació. Més clar, aigua.
Després de l'execució ja ningú no caurà que potser la plantilla era un pèl curta, que tal volta hauria estat més sensat i coherent fer una ràdio convencional. Som Ràdio passarà a la història per la truculència del final, per haver arribat a tenir vint mil oients, per haver tengut una sensibilitat especial cap als músics balears. Amb el tancament, fins i tot els detractors del model -que n'ha tengut- s'hi acosten. La majoria absoluta ha convertit la ràdio taronja en un petit goril·la blanc.
