El passat cap de setmana vaig ser a Madrid a l'assemblea de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP). Aquesta federació i la seva assemblea en teoria tenen com a funció ser una espècie de lobby del municipalisme. És obvi que els ajuntaments tenen molts de problemes similars independentment del color polític que els regeix. Problemes com la manca de finançament, agreujada amb la desaparició de l'Impost d'Activitats Econòmiques (IAE); problemes com la prestació de serveis en àmbits que pròpiament no són de la seva competència, com per exemple passa amb la seguretat ciutadana; problemes com una regulació legal poc respectuosa amb l'autonomia i amb les potestats municipals. Bé, idò, en aquest marc, més institucional que altra cosa, va sorgir la polèmica i el conflicte perquè el PP, tot i haver arribat a un acord amb totes les altres forces polítiques per tenir una federació de consens, va forçar la votació d'una moció sobre el pla Ibarretxe. Aquesta votació me va donar l'oportunitat de viure la tensió que es respira a la política estatal. El PP vol fer ús de qualsevol ocasió per aprofitar electoralment tot el tema basc. Allà on sigui i tengui a veure o no amb el motiu de la reunió, el PP ha de treure el dimoni més gros: el pla Ibarretxe. I allò pitjor és voler oposar la Constitució amb aquest pla. El que és incompatible amb la Constitució és la censura i impedir el debat sobre les idees d'uns i altres. El que és compatible amb la Constitució és proposar la seva evolució, modernització i transformació, sigui en el tema de la corona, sigui en el tema del senat o sigui en el tema del repartiment territorial del poder. Tanmateix, això o la legitimitat democràtica de qui s'ha presentat a unes eleccions defensant unes determinades coses que han rebut el suport majoritari de la població, són minúcies que els nacionalistes espanyols de dretes se passen per l'arc del triomf. L'estratègia del PP de cara a les eleccions estatals de març del 2004 és ben clara, volen transformar aquesta contesa en una dicotomia entre bons espanyols i antipatriotes. I l'eina principal per situar cadascú a una banda de la ratlla és el terrorífic pla. Així com va dir un tertulià de la ràdio, molt aviat a la reunió de la comunitat de veïns de qualsevol edifici, entre la discussió de l'ascensor i la de la neteja de l'escala, sortirà un infiltrat del PP que sotmetrà a votació el rebuig al pla Ibarretxe. L'estratègia de la confrontació pot servir per guanyar unes eleccions, però no ajuda a construir una societat més justa, ni per resoldre els grans reptes com la fi del terrorisme. De fet, aquesta necessitat de pronunciació universal sobre el pla Ibarretxe el PP ja l'ha traslladada a tots els ajuntaments de les Illes Balears. Ja me direu què té a veure el pla Ibarretxe amb l'Ajuntament de Sineu, per posar un exemple. Perquè el maleït pla no és un pla antidemocràtic o que vagi contra les llibertats, no és un pla que vagi en contra de cap valor universal, és simplement un intent de convivència entre dos pobles. Te pot agradar o no, però no és un tema que vagi amb els ajuntaments d'aquestes illes, com no era un tema que anàs amb la Federació de municipis, com no és un tema que vagi amb la comunitat de veïns. Tanmateix, els conservadors no aturaran la seva ofensiva, conscients que això té rèdits electorals. Fa empegueir la manipulació i la tergiversació amb la qual s'actua. Que es convoqui un referèndum a Euskadi sembla la més gran heretgia que es pot cometre al segle XXI. Ningú s'atura a aclarir que precisament aquesta és la fórmula prevista a la Constitució, art. 152.2, per dur a terme la reforma dels Estatuts d'aquelles autonomies que varen accedir a l'autogovern per l'anomenada via ràpida. Una mostra més que qui diu defensar la Constitució només la utilitza de manera partidista. La veritat és un element anecdòtic, l'important és tirar endavant la caça de bruixes, tengui o no tengui fonament, aquesta és l'estratègia d'alguns que juguen amb foc de manera conscient.