L'eradicació de la violència contra les dones ha de ser un dels grans objectius d'aquest començament de segle, igual que la centúria passada començà amb la ferma lluita per la consecució del vot femení. La commemoració d'ahir, jornada d'homenatge a la dona maltractada, constitueix un clar motiu de reflexió i d'emplaçament d'objectius de cara al futur. Serà una batalla llarga i dura, en la qual encara resta per endavant molt patiment i angoixa. Però el coratge de les dones que denuncien cada cop més la seva situació és la millor prova que la xacra podrà ser pràcticament eradicada en no gaires anys. Les situacions de discriminació patides per les dones al llarg dels segles han estat enormes, mentre que actualment ja s'acosta l'enyorat dia de la total igualtat entre sexes. Tot i així, la intervenció dels poders públics ha de ser encara més important. No hi ha Estat de Dret sense la igualtat de tots els ciutadans davant la llei. I mentre hi hagi dones discriminades, la igualtat no serà una realitat. Aquest principi val tant pels maltractaments a les llars com per la discriminació en el món laboral. L'essència d'aquesta lluita és acabar amb el masclisme, que sempre ha produït societats violentes i dominants. Es tracta d'un objectiu encara complex. Si a les societats democràtiques occidentals la victòria de la igualtat de sexes sembla un fet, no passa el mateix al tercer món, on l'opressió de la dona és avui en dia inhumana i vergonyosa.