Ahir José María Aznar era a Londres per fer un discurs davant una reunió d'empresaris europeus i per trobar-se amb Tony Blair. Sentia que tenia algunes cartes que podia jugar davant la comunitat empresarial que servirien per millorar la seva imatge com un líder que entén l'economia i que sap què ens cal fer per superar la crisi a Europa. Va aprofitar-ho per exposar la seva opinió sobre les regles de joc econòmic de la UE i els països que menys les respecten. Alemanya i França faran malbé la credibilitat europea amb els seus dèficits, va dir. Han creat un forat en els comptes de l'Estat i els dubtes sobre l'estabilitat de l'euro s'estenen, tot per mantenir un estat del benestar antiquat, segons ell, amb despeses innecessàries en un intent de treure l'economia endavant. Va dir que si hem de concloure que els tractats europeus s'apliquen a tots menys a uns pocs, la batalla per a l'economia europea ja està perduda. Aquest discurs el feia mentre els ministres de finances de la UE es reunien a Brussel·les per intentar trobar una fórmula per evitar una confrontació entre els membres de la UE per aquesta qüestió. Alemanya i França han abaixat imposts i han mantingut prestacions que han augmentat el dèficit més enllà del límit que imposen les normes de la UE. El discurs d'Aznar era valent. Fins i tot va demanar als assistents quan seria que Espanya entraria al G8, ja que ara té una economia que el situa en vuitè lloc en el món. La llàstima és que aquest discurs fos totalment el contrari d'un que va fer el 2 d'octubre a Berlín. Parlava llavors a un fòrum hispanoalemany i va dir que estava d'acord amb el canceller alemany, Gerhard Schroeder, que les normes sobre els dèficits s'havien d'interpretar de manera elàstica. Va dir que s'havia de donar l'enhorabona a Alemanya per haver duit la seva política fiscal de la forma en què ho havia fet. Molt han canviat les coses en un mes. O és que Aznar té un discurs per a cada ocasió. El que no creix és en tot cas la credibilitat d'Aznar.