El senyor José Luis Zoreda, vicepresident d'Exceltur, diu que a les nostres illes «és fonamental (...) que es produeixi una transformació socioeconòmica profunda, amb la finalitat que la societat civil recuperi l'autoestima pel turisme». Demana un debat autonòmic i social aprofitant aquests moments de canvis en la indústria turística». Qui no firmaria aquestes paraules? Una altra cosa és el context en el qual es varen pronunciar, ple de sobrentesos i d'elipsis que, com a mínim, suggerien que «ara», i no «abans», aquest plantejament té una oportunitat de ser fixat en el terreny de la realitat. En la capavallada, tots els sants ajuden, i ara es tracta d'enterrar moltes coses aprofitant moments de desconcert. Però, en fi, el senyor Zoreda reconeix implícitament que s'ha perdut l'autoestima pel turisme i que és menester recuperar-la. No ens diu si anam pel bon camí, però servidor m'atreviria a suggerir que ens hem extraviat. No és fàcil assenyalar les responsabilitats del Govern, més concretament de la conselleria de Turisme, perquè no seria elegant posar un morral a tothom que véngui aquí disposat a dir-nos què hem de fer i què ens està privat, esperant de nosaltres un sibuana agraït i submís. Però, de fet, això és el que ens està passant darrerament als aborígens d'aquest país. Més enllà de les lleis de l'oferta i la demanda, senyors totpoderosos que reben el nom de touroperadors -i altres- arriben i s'ho miren molt per damunt, diuen què estan disposats a pagar, quin model de desenvolupament -de societat?- els convé que adoptem, i se'n tornen amb la maleta plena de sibuanes. D'altra banda, com es recupera l'autoestima pel turisme si l'han convertit en un afer empresarial, del qual la societat n'ha estat exclosa llevat del seu paper de proveïdora de mà d'obra? Home, recuperar l'autoestima en aquestes condicions no és impossible, sempre que l'autoestima d'un poble sencer càpiga en un didal. Les responsabilitats polítiques en aquesta qüestió, repetim-ho, no són fàcils de delimitar, però, en fi, no estaria malament que a alguns subjectes no se'ls posassin estores. Els nostres governants guanyarien en imatge si se n'allunyassin una mica i no els tractassin com a redemptors. El missatge que aquest govern està al costat dels rics ja l'hem rebut. Ara per ventura seria convenient el missatge que està al costat de la gent, aquesta cosa vulgar i desencorbatada, plena de fixes discontinus, de cambrers, de cambreres de planta, de recepcionistes i fins i tot, fins i tot, de persones que no es dediquen a l'activitat turística. No sé si pot fer massa més per ajudar el país a recuperar l'autoestima.