«España roja antes que rota» o «Catalunya roja abans que forta». Els resultats finals del 16-N a Catalunya confirmen les conseqüències d'un govern neofeixista a Madrid a la vegada que enforteixen la perpetuació del mateix. L'únic perdedor de la nit no pot encapçalar un govern a la Generalitat. La sorpresa de la desfeta de Maragall la té molta gent i els convergents (amb un acte peripatètic a l'hotel Majèstic) els primers. «Calleu!,calleu! Després d'un llarguíssim discurs de Duran i Lleida que no escoltaven ni «els seus» i del comiat de Pujol, compareixia el darrer de la nit el Sr. Artur Mas visiblement nerviós, però guanyador. El líder del PSC va fer una campanya fluixíssima i Mas apurà les seves forces fins al final. Molts mitjans de comunicació feren una bruta campanya contra ERC en els darrers dies, així i tot no aconseguiren aturar l'allau republicana. Encara més bruta fou la campanya que féu el PSOE a favor de Convergència amb qui es vol trobar a Madrid i que confirma de mans dels Bonos i R. Ibarras de torn, que potser Zapatero passi el Nadal, però no arribarà pas a Pasqua. Les cordes es tensen a cada cap i el federalisme com a alternativa a la polarització social és cada dia més llunyà, almanco del panorama polític espanyol.
Les interferències espanyoles dins la campanya s'han transformat en «més CATALUNYA!». Les esquerres han guanyat el partit 74 a 61 a les dretes, però el vot català guanya de 78 a 57 al vot «espanyol». Segons la influència que qualli en el nou govern per part de la patronal es sabrà realment si es parla d'un país o d'una nova república bananera.
Sap molt de greu veure desinflar políticament Pasqual Maragall com a catalanista que és, però la campanya d'IC-V ha estat molt bona. Per altra banda ERC i el seu cap de llista duen fent molta feina un bon grapat d'anys i els resultats no haurien de sorprende ningú. Els totals dels vots manifesten el desig d'un govern d'esquerra i nacionalista i aquest és el resultat. La primera paraula la tenen els republicans. ERC deixa de ser petita per ser la tercera força amb la dignitat que els correspon. Fou emocionant sentir a Carod invocar l'origen aragonès del seu pare com a resultat dun nacionalisme català i d'esquerra realment de nou encuny. Quan lO.C.B. el va convidar a la Banca March els que hi érem vam gaudir de dues hores magnífiques i divertides d'aquest gran orador. La gent s'ho va passar molt bé i entre anècdota i anècdota anava bastint un gran discurs que després s'ha pogut comprovar com ha anat repetint arreu i al llarg de la passada campanya. Hi hagué un punt, el qual no vaig poder compartir gens. A l'hora de parlar d'Euskadi deixà molt clar ser una altra història, però irònicament manifestà la seva confiança que el Pla Ibarretxe tirarà endavant, basant-se tan sols en la premisa que a Vitoria (i dins d'Europa) pels seus carrerons «no hi tenen cabuda els tancs espanyols». No hi estic gens d'acord, si tenim en compte que l'Iraq no és pas una autonomia més de l'Estat espanyol.
En la seva compareixença, Carod Rovira manifestà la satisfacció d'haver rebut una felicitació molt concreta: la del Lehendakari Juan José Ibarretxe. Realment s'ha d'atendre l'electorat i amb el poder legítim de les urnes s'ha de tirar endavant, però seria un error gravíssim (i parlo com un català més) que ens deixàssim mesclar amb el greus problemes d'Euskadi. No és qüestionable per ningú que el poble basc sigui l'únic que hagi de decidir el seu futur. Ara bé, no es pot caure en el terrible error de cedir al gran parany que fins ahir ha sabut esquivar astutament Jordi Pujol.
El que està passant aquests dies és exactament el que vol el PP (a part d'haver pujat tres escons) li han posat a les mans el que no ha aconseguit en deu anys i no deixarà passar l'oportunitat: abertzalitzar la política catalana que és l'única arma política que pot fer servir al principat. Així ara proposen bestieses com el tripartit: CIU+PSC+PP oferint-se a cavar el clot per a Maragall i a propar-se a Duran el seu estimat amic que haurà d'ajornar l'escissió per més endavant. Per això el PP s'estima més un pacte d'esquerres i enterrar definitivament R. Zapatero. Saben perfectament que sense Carod Rovira, Artur Mas no farà avançar Catalunya en lo polític car ell mateix en el seu llibre Què pensa Artur Mas, Dèria editors, de R. De Ribot ho deixà ben clar: «seria irresponsable portar el país cap a un camí que signifiques una frustració col·lectiva». (pàg.42).
Els únics partits federalistes del panorama polític actual són CIU,PSC,ERC I IC-verds. Als catalans, tot i el respecte cap al poble basc, que no ens mesclin en altres històries, que ningú faci el joc que vol una formació política de quinze escons i que representa un 11'87% del vot a Catalunya per aconseguir una crispació social que no existeix. Les nacions que s'han construït amb sang com Euskadi o Espanya són models amb els quals a Europa i al món, ningú mai ens hauria d'identificar. Catalunya és lliure i diferent.
