El candidat a la presidència del Govern central pel PP, Mariano Rajoy, estava ahir molt preocupat pel resultat de les eleccions catalanes, en què els dos partits que no tenen cap lligam amb Madrid -CiU i ERC- tenen majoria absoluta. És el mateix esquema d'Euskadi, on la majoria de la Cambra no està subjecta a cap dependència de la Villa y Corte. A Rajoy li agradaria que a la Generalitat es formàs un Executiu «de responsabilitat» entre Mas i Maragall. Però ho diu ara, després d'haver-se passat mesos fent befa del projecte de reconstrucció econòmica de la Corona d'Aragó, defensat pel PSC. Rajoy s'ha equivocat, cegat igual que Aznar pel present immediat i incapaç d'albirar el futur.

A hores d'ara, i malgrat les declaracions interessades de cada partit amb vista a les imminents negociacions, el que sembla més probable és una coalició CiU-ERC amb Artur Mas de president i Carod-Rovira de conseller en cap. És a dir, un cuirassat nacionalista que tindrà per bandera la reforma de l'Estatut i que respectarà l'anhel d'Euskadi d'assolir una major quota d'autogovern. Passi el que passi, aquest és l'inqüestionable missatge expressat a les urnes. El menyspreu de Rajoy i Aznar envers la periferia ha tingut la contundent resposta de diumenge passat al Principat igual com la va tenir al País Basc el 2001. Rajoy i Aznar ja saben qui tenen davant. Cal recordar que el país de Macià, Companys i Pujol és la locomotora econòmica d'Espanya, que controla de manera directa el 20% del seu PIB; que suporta una espoliació fiscal pròxima al bilió d'antigues pessetes anuals i que és conegut arreu del món pels seus artistes, esportistes, personalitat, educació, pacifisme i capacitat organitzativa. Si Aznar i Rajoy alimentaven dèries de tractar els bascs com provincianos als quals se'ls pot suspendre l'autonomia i humiliar-los per levantiscos, ara ja saben que també de Portbou a Tortosa no estan disposats a suportar més jou centralista.

Atesa la baixa forma del PSOE, orfe de missatges i d'il·lusió, Rajoy té moltes possibilitats de ser president la pròxima primavera, però ha de reflexionar de manera seriosa. Cal que pensi en un nou model d'Estat en el qual s'hi sentin tots a gust, i és necessari que rectifiqui i inauguri un nou estil de com respectar i valorar les nacionalitats històriques, perquè els seus electorats ja han parlat prou clar.