S'ha de reconèixer que el Govern Matas s'està trobant amb dificultats inesperades: Quan sembla que l'economia a Alemanya (i a França, però a nosaltres ens afecta sobretot l'alemanya) comença a sortir, amb una lentitud desesperant, de la crisi que l'ha tenguda al marge de la depressió durant quatre anys, ara resulta que la fortalesa de l'euro s'està menjant en el mercat britànic l'avantatge competitiu que suposava el fet que la lliura esterlina estàs tan ben valorada, cosa que feia atractius per a la clientela anglesa els preus dels paquets turístics de les Balears. Però les dificultats inesperades no justifiquen aquesta espècie de pànic que li ha entrat al Govern Matas i que es tradueix en un accionisme més o manco voluntarista d'una eficàcia molt discutible. No queda gens clar que tengui gaire sentit promocional l'acord amb Michael Douglas, no ja per la compra de Costa Nord sense que ningú sàpiga quin ús se n'ha de fer, sinó també perquè les lloances de l'actor nord-americà a Mallorca (perquè no crec que parli de Menorca o de les Pitiüses, que ni les deu conèixer), pràcticament l'endemà d'haver lloat les Bermudes com el seu paradís personal, tenen molt poca credibilitat. La globalització del papanatisme fa que, sens dubte, la presència de Douglas a l'estand de Balears a una fira turística atregui molts de curiosos, entre ells molts de periodistes. Però algú creu realment que la transmissió d'aquest fet a través dels mitjans de comunicació farà augmentar de manera significativa l'afluència de turistes a Balears? A mi me sembla que, en el millor dels casos, hi haurà una desproporció abismal entre el cost de l'operació i l'efecte promocional que es pretén. Al final, no haurem fet més que subvencionar-li al senyor Douglas la fugida de Mallorca amb els doblers de tots els ciutadans, si no és que els 4,4 milions d'euros que li paguen han sortit de l'ecotaxa, que també seria possible! Igual passa amb la mania d'atreure cap a Mallorca grans esdeveniments esportius. La Copa Amèrica potser podia tenir algun sentit, perquè hauria cridat l'atenció d'un públic d'alt poder adquisitiu, però ara ja sabem quin límit té l'amistat del senyor Matas amb el senyor Zaplana, que no va dubtar gens a afavorir la candidatura de València. I així, el Govern s'entossudeix ara a finançar un equip ciclista professional, o intentar atreure cap a Mallorca una etapa del Tour de França, quan als eventuals cicloturistes que responguin a aquests estímuls no els podem oferir ni una mala xerxa de carrils bici. Tot això són iniciatives de molt dubtosa eficàcia promocional que, llevat de la broma dels calçons dels jugadors del Mallorca amb el nom d'una de les nostres illes, ens sortiran a preu de canari jove i transmeten la sensació d'un Govern desorientat, confús i sense capacitat d'analitzar correctament la problemàtica de la nostra economia. Tanta sort que d'això darrer se n'ha encarregat el senyor Gabriel Escarrer, que acaba de fer el diagnòstic encertat: Mallorca s'està massificant i és necessari esponjar! Si no vaig errat, aquesta és la política que preconitzava i estava duent a terme amb notable seny i prudència el Govern del Pacte de Progrés. I si no vaig errat, el senyor Escarrer va fer tots els possibles per evitar que aquesta política tengués continuïtat, com li ha recordat a volta de correu, amb una diligència encomiable, el senyor Pere Sampol. Ara resultarà que, davant l'error gravíssim que ha suposat la supressió de l'ecotaxa i la implantació d'una política territorial i urbanística tan aberrant com la que practica el Govern Matas, el senyor Escarrer ja comença a enyorar el seny del Pacte de Progrés, i opta també per la fugida cap endavant. Cap com aquesta!