El Consell aprovarà aviat un pla de carreteres propiciat pel PP que preveu grans autovies i, de manera inicial, un pla territorial defensat per UM que fixa el sostre de població i que proposa l'articulació de vies parc, és a dir, de carreteres senzilles i de circulació lenta, i enriquides amb elements paisatgístics. Mentre que el pla de carreteres pot convertir Mallorca en una fotocòpia de les grans urbs nord-americanes, sense miraments a l'hora d'engolir territori, paral·lelament es planifiquen vies parc, que són fruit d'una filosofia antagònica amb els defensors de les autopistes.

I el més curiós és que ambdós plans s'aprovaran el pròxim 1 de desembre. Així, de cop, es donarà llum verda a l'Scaléxtric ianqui de davant Campanet i a la florida i joiosa via parc de l'aeroport a Santa Eugènia, per exemple. Cal demanar-se si ens trobam davant una Mallorca o davant dues, o com és possible aprovar dos plans contradictoris alhora i pels mateixos partits (PP i UM).

Encara queda temps fins el primer de desembre. El suficient perquè UM faci entendre al PP que hauria de «llimar» els gegantismes més estridents de les seves autovies. Encara és possible trobar una solució mitjanament sintètica. Si no es fa, les infraestructures de Mallorca seran un reflex de l'esquizofrènia que viu el jo col·lectiu illenc, atrapat entre la necessitat de créixer per un costat i per l'altra ferit per la destrucció irremissible del paisatge que heretà dels seus avantpassats.