Al Qaeda ha amenaçat amb un atemptat «que atordirà el món» i que costarà la vida a cent mil americans abans que acabi el Ramadà, és a dir, d'aquí deu dies. És més que probable que aquesta amença sigui una fanfarronada d'algun dels seus dirigents, destinada a incrementar l'estat de tensió entre els dirigents de Washington perquè ho trasmetin a tota la seva població. L'avantatge d'Al Qaeda és que sap que els seus enfollits missatges tenen un enorme ressò entre l'opinió pública, especialment la nord-americana. El món no ha superat el traume de l'11-S, i mentre això passi qualsevol amenaça, per demencial que sigui, com anunciar que matarà cent mil «infels», desperta l'alarma. Sembla probable que en els pròxims dies les forces de seguretat nord-americanes incrementaran la seva tasca de vigilància i investigació contra aquest enemic invisible. A més, anunciar un atac d'aquesta magnitud és intentar fer creure que Al Qaeda compta amb armes de destrucció massiva i que les pot utilitzar dins els Estats Units. Però el que necessiten ara la Casa Blanca i el món civilitzat és serenitat i, el que és més important, una aposta per la pau que aïlli els terroristes en comptes de donar-los l'oportunitat de cercar suports. L'error de Bush d'atacar l'Iraq ha permès a Al Qaeda augmentar les seves zones d'influència i li ha donat l'oportunitat d'unir-se a la resistència iraquiana per atacar tropes nord-americanes. Bush hauria d'entendre que el més important en aquesta trista conjuntura històrica és apaivagar la fanatització arreu dels països islàmics. Així es podra aïllar Al Qaeda. Amb camps de batalla com el de l'Iraq el cau de cultiu terrorista no fa una altra cosa que incrementar-se.