No passa dia que no se'ns ofereixi l'oportunitat d'incrementar la nostra llista de coses inútils: objectes, punts de vista, normatives, idees, actituds i costums adquirits, escrutats per darrera vegada en el segle XII, o abans, i malgrat això més indelebles que els càrrecs federatius o els batles (o batlesses) pedanis. Ja sabíem, perquè ho hem anat confirmant des de la transició (des de la transició al neolític, per ser exactes) com d'inútil resulta la legislació urbanística als nostres voltants. (Allò que diuen paper banyat és llei divina, comparant-ho). Sembla que gairebé totes les empreses de lloguer de cotxes l'han infringit durant dècades i ara, per castigar-les, els haurem de regalar un polígon on assentar les seves instal·lacions. Curiós. Quan es faci el top-ten de les inutilitats al llarg de la història humana, al costat de la promoció de la por a l'infern per controlar la conducta sexual dels adults intel·ligents, la legislació antikamikaze, els pamflets que miraven de convèncer de l'absoluta incapacitat del cos humà per sobreviure a velocitats superiors als 40 km/hora, i les ordres de Lenin perquè alguns dirigents de la revolució tinguessin bona salut per decret -mentre d'altres eren enviats, sense cap ordre mèdica, a sanatoris mentals-, al costat d'aquests màxims de la inutilitat i la ridiculesa humana, nosaltres podrem gravar en el marbre de la història algunes inspirades aportacions com aquesta. No caldrà promoure-hi la liquidació de la legislació en defensa de la nostra llengua, perquè ja hi ha qui s'ha posat a la feina. La legislació per compensar la insularitat també haurà de proposar-s'ho. Algú en coneix algun efecte pràctic, des dels últims vint anys, per posar una data? No importa gaire obsedir-se per cancel·lar la tímida legislació antirenous, perquè ja se n'encarrega l'ens d'aeroports nacionals, que podria comunicar les seves cabrioles legals en el tema a l'organisme competent de la Unió Europea per aclarir-los definitivament que això de la legislació antirenous només té sentit als països silenciosos, tipus Finlàndia, o les illes Feroe, i no a casa nostra. Altra cosa fóra un esforç gairebé tan inútil com el defensor del poble, que acaba de reclamar informació sobre les dues desenes d'immigrants ofegats a l'estret. Què farà, si hi comprova cap negligència? Els amollarà, als responsables, una reprimenda, com ha fet amb la directora de l'Institut de la Dona, per publicar aquest llibre d'enginyós títol (Todas putas) i per participar, alhora que en el seu càrrec públic, de la indústria editorial (i no entro en la conveniència del títol ni del text: la qüestió és una altra). ¿Necessitem un defensor del poble que limiti la seva actuació a tres opcions: a. no fer res, b. donar la raó als ciutadans i compartir els seus plors, sense fer absolutament res més, i c. donar reprimendes? No oblidem les VAP, genial invent que des del primer dia només han servit per produir les rialles dels taxistes. Clar que també podríem suprimir bona part de la legislació per garantir la competència, ara que els tribunals els reconeixen, als taxistes, el dret al numerus clausus: així acabaríem d'alegrar-los. Si ho he entès correctament, els taxistes tenen arreu i de forma eterna el dret d'autolimitar-se la competència i l'obligació de dir a l'Administració que pinten els seus cotxes del color que els peta. Que tinguem a Ciutat els taxis més cars de l'Estat no té res a veure amb la limitació ni amb el color dels vehicles. El problema és que la feina diària per mantenir al dia la nostra llista de coses inútils ens distreu dels enormes esforços que fan, a molts altres països, per mantenir-nos-hi ocupats i actualitzats. Després d'anys de tragèdies i ofegats amb i sense nom, el rei del Marroc, Mohamed VI, anuncia un pla de lluita contra les màfies que promouen la immigració clandestina, que com a mínim durarà quinze dies, com a mínim. Tremolau, mafiosos! No diu res de dedicar part de la seva incalculable fortuna personal -o tota, que seria l'única mesura d'alguna utilitat- al creixement econòmic d'un país que encara serà el seu feu durant alguns mil·lennis més. Tanmateix, ningú no em castigarà a la tercera fila en les noces de juny, deu barrinar, més que encertadament... Davant aquestes fites sobrehumanes d'inutilitat, també és inútil aquest article, avanço, mentre completo la llista fins demà.