Inca viu avui el seu dia més gran. Després de dos anys de mal temps, els seus ciutadans esperen que la climatologia hi acompanyi, però també esperen més coses: que tot Mallorca reconegui el pes i la importància de la ciutat i la seva aportació al conjunt de l'Illa com a nucli emprenedor, laboriós i de contrastada personalitat.
El Dijous Bo s'ha convertit en cita obligada per a desenes i desenes de milers de persones. La necessitat d'acudir a un mercat popular on tothom s'hi pugui trobar forma part de la personalitat mallorquina. Per això la jornada d'avui té aquest caire magnètic, de l'atracció de la qual no es pot fugir perquè forma part indestriable de la personalitat del país.
Inca, que patí una gran crisi durant els anys vuitanta a causa de la pèrdua de molts mercats en el sector del calçat, s'ha sabut recuperar de manera modèlica. A hores d'ara és una ciutat en expansió on es torna a respirar l'optimisme i les ganes d'invertir.
En aquest sentit, els seus actuals governants haurien d'anar alerta i no provocar un creixement desmesurat, el qual, amb el pas dels anys, es podria tornar contraproduent. Grans infraestructures s'acosten a la ciutat, com la variant de l'autopista, que sense cap dubte durà més possibilitats de construcció de naus industrials i, en conseqüència, d'habitatges. Però la mesura ha de ser important per a un entranyable nucli que avui és obligat punt d'encontre per a una gernació de mallorquins i ha de ser capaç, a més, de continuar sent mirall social i econòmic pensant en les pròximes dècades i les properes generacions.
