Després de tot encara queda /espai

per repensar-se la vida i /convertir-la

en un àmbit molt més silen /ciós,

a l'abric dels inhòspits des /gavells

i les inevitables maltemp /sades.

Perquè el secret és que no hi /ha secret

i els ritmes i les pauses són /la cara

potser oculta del temps que /no hem viscut

mentre fèiem projectes i ens /jugàvem

el passat i el futur en ine /fables

futilitats amb posat cir /cumspecte.

I ara què ens queda fora del /recel

i les mancances? Què com /partirem

amb la gent que estimem i /que ens estima?

La fosca complaença dels /secrets

o la riquesa absurda del /misteri?

Res d'això i tot això, perquè /el subtil

mirall discret que ens encén /la mirada

és el no-res que sempre /descobrim

sense voler, tossuts i ago /sarats,

després de tot, després de /cada cosa.

Estimat Miquel, t'has perdut en Déu però la Paraula et sobreviurà pels segles dels segles. Gràcies per esser-hi.

Catalina Femenías i Riutort. Palma.