Maria Antònia Munar està decidida a mantenir amb absoluta lleialtat el seu pacte amb el PP, fins al final i amb totes les conseqüències. És conscient de la despesa política que això pot implicar a curt termini, però molt més dels rèdits que pot obtenir de la seva coherència si mira més lluny. Segons l'anàlisi que es fa a Unió Mallorquina, cada cop que s'ha projectat una autovia s'han produït nombroses i irades protestes, però un cop construïda la nova infraestructura és acceptada per tothom. Així passà amb la connexió entre Palma i Inca. En els anys vuitanta les queixes foren considerables, però avui en dia ningú no es planteja tornar a la vella carretera.
Els unionistes també afirmen que si el Pacte de Progrés hagués fet els desdoblaments que tenia prevists, ara seria impossible construir autovies, i que la diferència amb l'actualitat és la capacitat de gestió que està demostrant el PP, traient endavant amb eficàcia el que es proposa i que ha pactat prèviament amb UM.
El problema per a Munar i per a UM són les pròximes generals. És allà on podrien rebre un càstig a les urnes. No obstant això, no cometran cap ambigüitat ni titubeig. Si el PP compleix, ells també ho faran. I el PP ja ha donat mostres en el Consell que no vol cap tipus de fricció amb el PP. Prova d'això és que el pla territorial ja està pràcticament llest, dat i beneït. El PP s'ha mostrat com un soci que no ha posat cap entrebanc públic -i molt pocs en privat- perquè el pla sigui una realitat. Munar recorda que quan pactà amb l'esquerra tot eren problemes i discussions, mentre que ara la cosa va completament llisa. Aviat podrà presentar un pla de «creixement sostingut» capaç d'ordenar la Mallorca del pròxim quart de segle. I creu que les urnes li ho agrairan el 2007 quan hagi passat l'actual remolí.
