L'enquesta del CIS sobre les imminents eleccions catalanes presenta un panorama molt complex tot i que palesa una majoria social d'esquerres. El primer punt a tenir en compte és que CiU es manté com a primera força però perd vuit diputats i, si s'acompleixen aquests pronòstics, no té possibilitats de governar tant si pacta amb ERC com si ho fa amb el PP. També el PSC en perd cinc. Tot i així, Pasqual Maragall podria ser el president si arriba a un acord amb Esquerra Republicana i Iniciativa per Catalunya. Seria un executiu semblant al que ha governà les Balears durant els darrers quatre anys, una experiència progressista que també tendria una àmplia repercussió a nivell de l'Estat perquè suposaria l'arribada d'un socialista al palau de la Generalitat a pocs mesos de les eleccions generals i gràcies al suport d'una opció independentista com l'encapçalada per Josep Lluis Carod-Rovira. És segur que el PP, que al Principat no té res a fer, aprofitaria la situació per carregar amb força contra el PSOE de Zapatero. Totes les opcions, per tant, romanen obertes, fins i tot la d'un front anti-PP que no marginàs la Covergència i Unió d'Artur Mas. S'ha de pensar, en aquest sentit, que si Zapatero aspira a arribar a la Moncloa l'any que ve necessitarà tot el suport dels nacionalsites catalans.

Però cal insistir que es tracta només d'una enquesta, i que el 1999 Jordi Pujol donà la sorpresa de tornar a repetir com a president de la Generalitat quan totes les previsions ja apuntaven a una victòria de Maragall. Ara les coses semblen diferents: els condicionants objectius assenyalen que s'acosta l'hora de l'esquerra, que sempre ha tingut una gran tradició a Catalunya però que ja du 23 anys fora del seu Govern autònom.