N'Aquil·les arriba exultant de solidaritat envers l'advocat laboralista Manuel Riera Martínez, per haver-se negat aquest a traduir al castellà una demanda. Per raons semblants, mostra simpaties per la Comissió Executiva d'UGT, que ha fet públic un dur rebuig enfront de l'actuació de l'advocada de l'estat Lucía Pedreño i eJutjat número 4 per a qüestions socials, que requeria al demandant per traduir del català al castellà l'escrit objecte de litigi. S'expressa indignat, n'Aquil·les, cosa que no és nova donada la seva joventut generosa i esperançada:
-Aquí ens estan prenent a tots pel pito del sereno. El que ara hem hagut de veure mostra la desvaloració que s'està operant, a cara alçada, d'una llengua, tan oficial com l'altra i que, endemés, de moment encara és la nostra. Ja ho veurem!
-Sí, però et dic que han topat amb pedra. En Manolo de Son Cladera (Palma, 28-VII-1941), fa molt que duu l'assumpte de la llengua per secorrat i, quan creu que té raó, no dóna el braç a tòrcer.
-Bé que fa, collons. Només faltaria. Aquí, pel que veim, tant l'actitud de l'Advocacia de l'Estat com la deJutjat «de lo socia» número 4, semblen provocacions, de totes totes.
-De fet ja fa molts anys, dos o tres lustres, crec, que el laboralista Riera Martínez fou el primer que gosà presentar les demandes en llengua catalana. I es va mantenir, dignament, en solitari, durant molt temps en aquesta actitud, com fa encara ara.
-Actualment, però, ja no deu esser l'únic.
-De fet no. L'han secundat en el gest coratjós alguns altres, però només una molt petita part, ínfima, del món dels advocats, empra el català davant fiscals i jutges.
-Contradictori, perquè quan te'ls trobes en eSolleric o a qualsevol lloc d'esbarjo i tertúlia, no conversen en castellano ni en españo. Però es veu que quan han d'exercir els seus coneixements professionals davant l'administració de justícia, tenen a bé girar-se la llengua.
K K K
EL PROCÉS
-La llengua en el nostre món jurídic té alguna cosa de kafkiana.
-Certa. I encara no sabem del cert si els escrits de Kafka només reflectien el laberint de corredors obscurs que no van enlloc, o si se'ls va inventar i després foren aprofitats per poder millor embullar la troca i marejar la perdiu.
-Ara en parlar de corredors devies pensar en els que mostrava Orson Welles el 1962, quan posà en imatges El procés de Franz Kafka i n'Anthony Perkins els corria carregat d'angoixa i desesperat...
-La tragèdia de Joseph K, estimat, continuarà vigent damunt el món mentre hi hagi tribunals i, per tant, les divergències inevitables entre «llei» i «justícia».
-Digués idò que la cosa va per llarg...
-Digués més aviat que la cosa és eviterna: ha tingut un començament però ni Déu li veu el final.
-Vaja, que si hem d'esperar, val més demanar número i posar-se còmode.
-Però molt. I fora nervis. Entretant, però, des de la nostra ignorància supina en temes processals (no és bona cosa saber massa coses, per viure feliç), és el moment de dir en veu alta que tots reconeixem i valoram que en Manolo Riera Martínez ha trencat una llança a favor de la normalització lingüística del nostre món jurídic.
-Per dir-ho en el llenguatge dels juristes, mereixeria crear costum o, en el millor dels casos, jurisprudència.
