Sembla que el president Aznar hauria d'estar preocupat davant la fortíssima contestació que troba, entre els analistes polítics i els creadors d'opinió, la seva intransigent actitud davant la proposta de modificar la forma de relació entre el País Basc i l'Estat espanyol. Però ell segueix impertorbable, «impasible el ademán», com deien els seus precursors ideològics, sense voler entendre la raó que tenia Pasqual Maragall, quan va dir ja fa setmanes que, amb quatre anys més de Govern Aznar, Espanya podia estallar en mil bocins. Lo que el senyor Aznar és incapaç d'entendre és que la relació entre els distints pobles i nacions d'Espanya pot tenir formes molt variades. I òbviament és incapaç d'entendre que la pitjor de totes és el centralisme espanyolista, intransigent i negat al diàleg, que ell defensa tan aferrissadament. Això fa que sigui capaç de dir barbaritats com la que va pronunciar precisament a Barcelona, dient que el senyor Ibarretxe volia construir el seu pla damunt els mil morts que ha provocat ETA. La seva negativa rotunda a dialogar no farà més que contribuir a augmentar aquesta xifra esgarrifadora. I el senyor Aznar hauria d'entendre que lo únic sagrat és la vida de les persones. Amb unes altres paraules: la unitat d'Espanya no té res de sagrat, o en tot cas, si és ver que la independència del País Basc no val una vida humana, també ha de ser necessàriament ver que no la val la unitat d'Espanya. Però lo pitjor és que, almanco mentre la intransigència del senyor Aznar no la imposi, lo que pretén el Pla Ibarretxe no és la independència del País Basc, sinó establir un sistema confederal. Potser el senyor Aznar no ho sap, però aquest era el sistema que regia no sols a la Corona d'Aragó, sinó també, fins a un cert punt en el Regne de Castella. I aquest sistema confederal va ser molt sòlid i de cap manera va posar en qüestió la unitat de l'Estat ni el sentiment de pertinença dels seus ciutadans. I avui en dia encara hi ha exemples ben clars com Suïssa, que com tothom sap, és una confederació, la Confederació Helvètica, la unitat de la qual no sols no la posa en qüestió cap suís, sinó que ha estat capaç de crear un esperit nacional basat precisament en el respecte a la llengua i cultura dels quatre pobles que la integren. Però potser el senyor Aznar té complex d'inferioritat i creu que els pobles d'Espanya no són capaços de fer el mateix que els suïssos. En tot cas, un poble conscient de la seva pròpia personalitat no pot admetre que la seva convivència amb altres pobles depengui d'una manera determinada d'estructurar l'Estat. El futur és d'una Europa dels pobles, a la qual cada un d'ells haurà de defensar i fer respectar la seva pròpia personalitat. I això no sols no està barallat amb la convivència, sinó que n'és la màxima garantia de solidesa. Només una unió de pobles basada en el diàleg i el respecte mutu té perspectiva de futur. En canvi, la intransigència i la prepotència són font de discòrdia. Convendria que el senyor Aznar ho tengués en compte, a fi que Espanya no li estalli a les mans.