Dona Maria Antònia atribueix als immigrants -cal suposar que als venguts de terres no espanyoles, perquè els espanyols són forasters-, el baix nivell cultural de les Illes Balears. Vaja! Dona Maria Antònia demostra darrerament una fixació notable per culpar els immigrants de les plagues d'Egipte, si és necessari, cosa que no aporta gens ni mica de glòria a la seva biografia. Però ella, tossuda, no canvia el disc. Les paraules de la Senyora són una proposta de linxament públic. I com sol ocórrer en casos com aquest, la víctima ha d'ésser el sector social més desvalgut i que, a més a més, no té possibilitat de deixar-se sentir a les urnes. Tanmateix, si hem d'ésser objectius, i al marge dels principis ètics que ens obliguen a rebutjar una afirmació tan maliciosa i pueril alhora, no és cert que els immigrants hagin contribuït a fer-nos més analfabets. Déu meu, no. Ni prop fer-s'hi! La persona culta, dona Maria Antònia, no és aquella que acumula coneixements com si fos un ordinador, sinó aquella altra que, gràcies als coneixements, experiències i capacitat de raciocini, sap interpretar la realitat i n'extreu conclusions coherents i assenyades. A partir de l'assumpció d'aquest plantejament, la cultura és llibertat, perquè dota la persona de criteri. En conseqüència, una majoria de la societat espanyola, dona Maria Antònia, és, en aquests moments, immensament inculta. Vull dir que ha perdut l'esperit crític que la faria lliure, i ha optat per deixar-se arrossegar pels estímuls casernaris que li injecten des del carrer Gènova. En vol un exemple? Aznar s'ha atrevit a fer una crida al poble espanyol perquè s'oposi fermament a l'anomenat Pla Ibarretxe. És a dir, ha fet d'alcalde de Mòstoles i, en conseqüència, els estudiants de la Universitat de Granada estigueren a punt d'agredir el lehendakari. En una situació de democràcia assumida -democràcia vol dir diàleg i respecte a les opinions dels altres-, Aznar hauria fet que el Pla Ibarretxe fos objecte de discussió al Parlament espanyol i entre els col·lectius socials i professionals que hi puguin aportar arguments de reflexió. En canvi, en un país inculte, l'opinió de les majories sol coincidir amb l'opinió del que crida més i més fort. Aznar és el que crida més fort. I tant li fa desqualificar Ibarretxe com Arzalluz o la senyora Iztueta. A posta, perquè crida més que els altres, acaba tenint la raó. No és altre el seu mèrit. Chomsky l'ha definit com l'enllustrador del calçat de Blair i Bush. Un ciutadà qualsevol pot rentar els peus dels apòstols i sortir de la prova dignificat. Qui accepta netejar les sabates a Blair i Bush, no fa currículum ni per a vendre gelats en els toros. De manera que si en contraposició a un intel·lectual del pes de Chomsky, que ens ve a dir que intel·lectualment Aznar no fa un pam d'alçada, una majoria dels electors el consideren una llumenera, hem d'arribar a la conclusió que en els temps actuals la lucidesa mental es cotitza a la baixa. Això pel que fa a Espanya. A les Illes Balears, és més que evident que l'esperit crític col·lectiu és un mort enterrat sota una llosa de plom. Que reviurà com un Llàtzer? Potser, aposta en el món hi ha miracles. Mentrestant, dona Maria Antònia ha decidit que els immigrants del segle XXI siguin els xuetes del segle XVII. Pretén fer-ne una cremadissa? Home, no. Però li serveixen de pretext per a desviar el punt de mira d'un malestar social covat. Confiada en una massa crítica que no qüestiona les veritats que li donen des de dalt, dona Maria Antònia ens diu que els immigrants contribueixen a la incultura de les Illes Balears, i no té manies de proclamar-ho des de la seu de la UNED, que és precisament un dels símbols del castellanisme més aferrissat. Amb això, n'hi hauria prou per a prendre's de broma les seves paraules. Però és que, a més a més d'haver estat insubstancial, dona Maria Antònia s'ha equivocat de cap a peus. Allò que ens queda per saber és si l'equivocació és atribuïble a la maledicència o a una lectura absolutament frívola de la realitat. Benvolguda senyora, els signes de la nostra incultura col·lectiva són clamorosos. Vull dir que conformam una societat inculta, amb immigrants i sense immigrants. Si ho dubta, espigoli aquí i allà i se n'adonarà de seguida. Som una societat inculta, perquè permetem atemptats constants contra el paisatge i la llengua catalana, la substitució de la toponímia, l'assalt a la Part Forana mitjançant camps de golf i de polo que equiparen el nostre paisatge rural al de Costa Rica, el disseny d'autovies i de cinturons d'asfalt que desnaturalitzaran els nostres pobles. Som incultes, dona Maria Antònia, perquè els números ho diuen. Apunti-s'ho: som la comunitat que menys inverteix en teatre de tot l'Estat i la que té un índex més baix de lectura. Som incultes, perquè l'Ajuntament de Palma es permet col·lapsar la reforma del Teatre Principal davant la indiferència de tothom. Som incultes, perquè som víctimes d'uns que encara són més incultes que nosaltres: dels espanyols que governen, dels botifleurs, dels mossons, d'alguns dictadors amb bolles de plom en els genitals i del senyor Rodríguez. Sí, sí, del senyor Rodríguez que, en veient aquesta terra erma, va decidir baixar-se dels pals de la Telefónica i fer país, amb les conseqüències catastròfiques que tots sabem. En definitiva, dona Maria Antònia, som incultes, perquè ens avergonyim de nosaltres mateixos i copiam les formes culturals de qui ens despersonalitza i ens fa abdicar de la memòria. Vostè ho sap. De manera que deixi's de martingales o de declaracions que no pretenen altra cosa que servir de cortines de fum, i permeti als immigrants refer la seva vida entre nosaltres sense ensurts. Vulgues no vulgues, no són ells els que han sembrat les carabasseres que floreixen en el nostre hort.