El cafè de la plaça té dos portals oberts: un dóna directament al gran espai mig enjardinat, l'altre mira a un carrer molt ample. L'interior és com una sala de conferències: des que han instal·lat la gran parabòlica els clients arrengleren les seves cadires per tal de veure bé la televisió. La programació que més agrada és la formada per tot un seguit de videoclips amb les cançons de moda, sense oblidar les dels artistes del país, i les sèries de producció nacional, que tenen un públic fidelíssim.
Segons l'hora del dia, a l'estiu l'exterior és d'una lluminositat que enlluerna. L'interior, amb els ventiladors penjats del sostre, s'alleugereix bastant. Si la televisió no brama, llavors es senten els renous de les pipes d'aigua. El xup xup de l'aigua i el perfum dolcenc del tabac és una part indissoluble del cafè. No cal dir que la clientela és única i exclusivament masculina. La gent local i els militars que tenen lliure s'arrepleguen sota les bigues de tronc de palmera. Sembla que tots tenen por que la casa, la seva, si en tenen, les caigui a sobre. Això pel que fa a qui viu allà amb la família. Els militars, que sovint són de llocs on el panorama diari era la línia mediterrània de la mar, han de compartir habitacles minúsculs on hi tenen poques coses a fer. Com que el local forma com una L, no tot és gent embadalida amb la televisió. Baixant un esglaó s'entra a un espai on, a més de la barra on el cambrer hi prepara el te i les pipes d'aigua, hi va a parar qui vol fer una partida de dòmino o xerrar amb els amics. Cada jugador es concentra per, gràcies a la seva estratègia i al control de tots els moviments del contrincant, sortir airós de la confrontació. Si la pipa d'aigua (la shisha) no tira bé o s'apaga, és quan apareix el cambrer armat amb pinces i caliu nou. Prova de fer unes xuclades, i quan els calius de la cassoleta tornen a cremar el tabac, allarga el tub al jugador de dòmino del cafè de la plaça.
Vida a l'oasi de Siwa, on un milió de palmeres donen els millors dàtils del món.
