Ganivetada a l'esquena

Qualsevol diria que un dels nostres actors de referència, Pep Tosar, ha estat maleït per l'entorn pesemero, facció manacorina. No hi ha dubte que l'enfrontament amb la consellera de Cultura del CIM, la senyora Vadel, per la promesa incomplida sobre el suport a l'obra Revés -que provocà la mort per asfíxia de la Companyia Teatre de Ciutat i el seu enterrament lúdic i col·lectiu-, va ser un dels més sonats incidents que sacsejaren l'anterior legislatura. Cert que no va ser gaire sonat, supòs que el món de la cultura, i especialment el del teatre, volia ser benèvol amb el quefer d'una persona que provenia de l'esquerra o, simplement, per por a perdre la mamella (d'això darrer, més d'un). Fos com fos, Tosar no es va mossegar la llengua i canta les quaranta sobre el teatre a Mallorca, els artistes mamella, la cultura oficiosa i la ineptitud manifesta de molts d'aquells que s'autoanomenen dinamitzadors culturals. El seu currículum l'avala i, a dir vera, més a fora que aquí.

Amb aquests antecedents, vull dir, amb la seva professionalitat pel davant, va afrontar el repte de dur el poeta Damià Huguet a la societat que, en el millor dels casos, l'oblida. Esquena de ganivet és l'espectacle resultant d'aquesta agosarada proposta, per a la qual comptà amb la col·laboració en escena del ballarí Pep Ramis, de la cantant Conxa Buika i del guitarrista Jordi Riera, a més de la realització de Miquel Àngel Raió. Dins el programa Escenaris del Món (flor d'estiu del govern del Pacte) s'estrenà a Campos, com havia de ser i els amics de Damià Huguet que hi participaren es mereixien, i passà peTeatre Sans uns pocs dies. Crítica i públic coincidiren amb els que ho pogueren gaudir aFestival de Sitges: és un espectacle total que acosta la figura i obra del poeta fent-lo present d'una manera persistent i el·líptica. No és una obra fàcil que omple de telespectadors les sales de teatre, però convenç i satisfà els aficionats teatrals i els seguidors de l'obra huguetiana. Una bona peça, en definitiva. Però ara ve, organitzada pel teatre d'aquesta ciutat, la Mostra de Manacor. En aquesta, les companyies s'hi juguen l'entrada en eProjecte Alcover que facilita una gira per molts llocs dels Països Catalans, i el director de la Mostra no programa Esquena de ganivet adduint el tant palpat tema del pressupost. Seria millor si digués que no li agrada, que no té la qualitat suficient o que, tal vegada, no perdona a Tosar l'enfrontament amb la senyora Vadell, ja que va ser contractat en l'anterior legislatura on ePSM tenia les responsabilitats en cultura. Perquè, sense necessitat de dir noms, vénen companyies molt més cares o amb propostes molt menys interessants per a la projecció del nostre patrimoni cultural. Entre merders i gelosies, hi perdem el públic, però, sobretot, es clava una altra ganivetada a la memòria del poeta i s'arrodoneix el menyspreu a tots aquells que l'estimaren i posaren la seva il·lusió en l'espectacle. Projecció cultural? Política cultural? O projecció política?