Josep Pla i l'euroregió

El PP ha guanyat a les Balears, però això no vol dir que ens haguem de menjar tot el que vingui. La dreta no s'acaba de creure la victòria i la crisi li ve tan grossa que potser perdi el nord abans que la dormida oposició se n'adoni. A nivell estatal n'hi ha una mostra clara: han triat Rajoy per allò de «no» semblar tan ultra i de tenir en lo superficial, un discurs i un talent més «centrat». Ara bé, són ben conscients que el nét de Joan Maragall no és un federalista de dissabte a l'horabaixa i pot donar un tomb a les expectatives del proper març del 2004 amb la conseqüent crispació de la política espanyola inclosa si no es produeix una majoria clara, però també dirigint l'actual situació, cap a un veritable nou model d'Estat dins l'Europa del futur.

L'altre nét, el del bigoti que és nét de Don Manuel Aznar, tan amic de Josep Pla, (i tant que n'ha bravejat el president sortint) sembla que no hagi llegit l'empordanès més que en els quatre articlets inspirats per la por i que no vinculen pas tota l'obra d'un gran conversador i sobretot, d'un conservador coherent que crec, i dit de passada, molts convergents, també desconeixen. En Màtigues, també l'hauria de llegir quan diu:

«Jo sóc dels qui creuen -i la meva experiència europea m'ho permet afirmar- que les terres de llengua catalana (la Catalunya Vella i la Nova, Mallorca, València i el Rosselló) formen un dels conjunts europeus més unificats. Els homes i les dones d'aquestes terres estem units, no per raons superficials, anecdòtiques o folklòriques: estem units per una mateixa concepció de la vida, per la idèntica significació que tenen les nostres paraules quan es tracta de les coses bàsiques. Estem units per un idèntic dret, per un sistema jurídic, per la idea que la nostra relació amb els homes es basa en un pacte. Aquesta és la nostra característica general unitària». El meu país. O.C. VOL. 7 Josep Pla, ed. Destino. Març 1968.