JA HI TORNAM A SER Tres notes ràpides sobre un debat en fals

a) Si Jaume Matas pretenia que el seu debat d'investidura acabàs sense que hi hagués un examen detallat del seu programa electoral, ho aconseguí. Ho aconseguí perquè els portaveus de l'esquerra, tot i que per ventura, de manera justificada, tenen una imatge molt simple i esquemàtica del Partit Popular. Tots ells se cenyiren als aspectes més cridaners del discurs de campanya del dirigent conservador i obviaren en gran part el document programàtic que encara es pot trobar al web www.ppbalears.com. Una lectura no gaire detallada del compromís escrit del PP els hauria revelat l'ambigüitat o la imatge polièdrica amb què aquest partit es mou com a peix dins l'aigua. La retòrica incendiària li serveix per mobilitzar determinats segments socials. A pesar que els enunciats són literalment increïbles, la reacció de l'esquerra a la seva literalitat els concedeix un certificat de credibilitat davant aquesta gent, que els progressistes haurien de preferir en l'abstenció o votant opcions marginals. En la qüestió del català, per exemple, el senyor Matas practicarà una política diferent a la del Govern sortint, però limitada pels mateixos paràmetres legals: la Constitució, l'Estatut d'Autonomia, la Llei de Normalització i el Decret de Mínims, a més de la disparitat d'opinions en el si del seu partit. El mateix succeeix amb la lliure elecció de centre, restringida per la LOCE. I amb el turisme, activitat que el PP considera depredadora de recursos i necessitada de limitacions. El debat sobre el programa escrit, que al contrari del que digué Jaume Matas sí aposta per la construcció de passeigs marítims, hauria servit per evidenciar les contradiccions dels discursos del PP, que oscil·len entre la ultraideologització utòpica, el pragmatisme i l'acceptació de les limitacions legals. Obligar-lo a prendre partit per un d'aquests extrems seria la millor manera d'acarar una oposició útil i intel·ligent.