Després de quatre mesos d'entrevistes cobrint tots els racons d'Europa, ahir el comissari europeu per a la Recerca, Philippe Busquin, va anunciar que els europeus sí que volem ser forts a l'espai. Volem que Europa tengui accés independent a l'espai, i que entre tots ens ho componguem per tenir només una política de l'espai. Fins i tot volem que es faci una despesa major en el programa Aurora, que té com objectiu posar un home a Mart en els propers 30 anys. Busquin havia reunit tothom que té nom en la indústria de l'espai a Europa per presentar l'anàlisi. Els va explicar que a Europa volem que es creï una estructura més clara per gestionar la política de l'espai, creant, per exemple, una comissió de ministres de l'espai. Sorprèn la quantitat de coses que pot arribar a saber la Comissió sobre les nostres opinions, sense que ho sapiguem nosaltres mateixos. Jo, per exemple, creia pensar que ministres de l'espai no n'hi havia. Però en conjunt, aquest és un d'aquells exercicis que la Comissió ha agafat com una de les seves especialitats: davant la manca de democràcia, almenys intenten endevinar què pensam per guiar-se.

D'aquí a una setmana sortiran els resultats complets del que s'anomena l'eurobaròmetre, una macro enquesta semestral sobre les nostres preocupacions més rellevants, almenys segons Brussel·les. Dirà que més de set de cada deu volem una política de defensa comuna per a tota Europa; que la majoria veim els Estats Units com una influència negativa en tots els camps; que es manté l'aprovació del projecte d'una constitució europea...

Aquests exercicis, encara que no arribin a referèndum i encara que no serveixin per influir en decisions concretes, són un record saludable de com ha de funcionar la democràcia, i són útils quan reflecteixen problemes de comunicació, com les que hi ha hagut amb la Convenció Europea, el grup d'experts que escrivia la proposta de constitució per a la UE: s'ha vist que la gran majoria d'europeus no saben ni què és la Convenció ni què fa. Aquests estudis són allò que ens ajuda, una mica, a no caure en la desinformació, perill que ahir recordava el Washington Post quan revelava que un de cada quatre americans pensa que Iraq va emprar armes químiques i biològiques contra soldats americans a la guerra d'Iraq i que una majoria aprovaria una guerra contra Iran, clar, per evitar perills semblants en el futur. En aquest cas, però, potser la mala comunicació era intencionada.