Entre 1995 i 2003

Mirat així, sembla que podríem estar davant un canvi de cicle. Es constata un fracàs del Pacte. El PP s'ha enfortit mentre ells es debilitaven. En no haver-se produït transferència de vot conservador cap a ells o cap a l'abstenció, ni en conjunt ni un d'ells en solitari amenacen l'hegemonia de la dreta. Aquest declivi progressiu des de 1995 ha anat en paral·lel a la depressió del PSM i a l'ascens del PSOE, la qual cosa ens indica una de les primeres raons del fracàs. Més que preocupar-se per la correlació de força amb el PP, s'han preocupat per la correlació de força dins el Pacte. Tanmateix, sembla que ni el PSM desapareixerà -a no ser que alguns dels seus dirigents s'hi entestin- ni que, tampoc, superarà el PSOE. Atesos els resultats, la racionalitat imposaria la col·laboració i no la confrontació; la delimitació de clienteles -que no significa possessió de persones sinó intel·ligent tria de prioritats estratègiques- i d'àmbits d'actuació i no la difuminació absoluta. Els pactes, els preelectorals i els postelectorals, es construeixen sobre les coincidències, però també es pacta -es negocia- perquè es constaten diferències. Les dues eines bàsiques del progressisme mallorquí s'han d'esmolar amb la recuperació d'un perfil propi i creïble. S'han d'esmolar allà on més ho necessiten: Palma i els municipis més poblats. Només després d'això es podran plantejar l'assalt al Consell i, a continuació, al Govern. El camí a recórrer pot ser més curt o més llarg segons la comprensió que es produeixi d'aquests fets. Un canvi de cicle demana molt de seny per afrontar-lo.