No és la primera vegada que dedic un article a en Climent Garau Arbona. El risc de la repetició i la reiteració és, així, evident. Tot i això no puc desaprofitar el fet que es produirà divendres dia 20 de juny per lloar un personatge tan entranyable i tan destacat del nostre bategar nacional. I aquest fet és que divendres dia 20 de juny a les set i mitja de l'horabaixa al Monestir de la Real se celebrarà un acte d'homenatge a aquest homenot de l'activisme balearista. En Climent és una persona polifacètica. És un científic i també ha estat un polític en un sentit estricte. Tanmateix, el que és, sobretot, és un patriota. I com a patriota s'ha esforçat per millorar la societat civil de les Illes Balears, presidint l'Obra Cultural, i s'ha esforçat per millorar el capital humà d'aquest país, presidint el Grup Blanquerna i organitzant multituds de seminaris que han donat formació i contingut a moltíssimes persones. Ja fa molts d'anys que conec en Climent i d'ençà que vaig tenir la sort de conèixer-lo l'he situat com uns dels meus referents humans. En aquest món on els referents baraten a velocitat de modes i de programes televisius, que hi hagi subjectes capaços de donar exemple és un fet que no hauria de passar desapercebut. La cultura de l'esforç, del compromís, del sacrifici, de la continuïtat és una cultura cabdal per construir un país sòlid i no un miratge passatger. Els anys han situat les reflexions d'en Climent en un cert pessimisme existencial, de totes formes les seves ganes de continuar lluitant palesen aquesta espurna d'esperança que mai perd qui està convençut de la justícia de la causa que defensa. El nacionalisme a Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera deu molt a gent com en Climent. I ara que el nacionalisme passa moments de perplexitat i d'una certa crisi que se li faci un reconeixement al nostre protagonista té la significació de mostrar un valor segur, de mostrar la capacitat de fidelitat fins i tot en els moments més tempestuosos. En Climent és un conversador insaciable, va viure molt directament l'època del darrer franquisme i de la transició en aquestes illes nostres, va ser testimoni de la mesquinesa que la política pot produir en determinades persones, tot i això, mai va deixar de creure en la necessitat de participar en política tot i les seves incomoditats. Durant els anys que hem compartit al Blanquerna ens ha explicat infinitat d'anècdotes dels anys més foscos, de quan els nacionalistes es podien ficar tots dins un taxi, de quan la gent del poble els mirava com uns extraterrestres. Totes les galtades que li ha donat la vida no l'han fet un escèptic irascible, ha continuat la seva contribució sorda i constant a favor d'una identitat i d'un poble que mai li agrairan prou la seva tasca, ha mantingut el bon humor i la proximitat. Encara record la brillant caldereta, perquè en Climent a més de patriota és un excel·lent cuiner, amb la que ens va obsequiar a la seva mítica casa de Bunyola. Molts de records i moltes il·lusions compartides. Ara que la joventut sembla ser el valor en alça i que sembla haver passat a la història aquell temps en què escoltar la gent gran era una manera d'adquirir un bagatge de coneixement i experiència, crec que és un bon moment per reivindicar la contribució que encara li resta per fer a en Climent Garau. Perquè en Climent encara ens pot ensenyar molt a la gent de la meva generació que moltes vegades ens pensem saber-ho tot quan el que realment succeeix és que la ignorància ens fa valents i atrevits. Des del respecte, l'agraïment i el reconeixement més sincer vull felicitar a en Climent per aquest homenatge tan merescut que se li retrà demà. Amb el convenciment que la seva feina, la que ha fet i la que farà, serà esperonosa empenta perquè tots els balears servem fidels a la nostra nissaga. Climent moltes, moltes, moltes de gràcies.