Sorprèn que després de dotze anys com a batlessa Margarita Nájera hagi renunciat a l'acta de regidora de manera tan fulminant. No ha estat ella, sinó un comunicat del seu partit, el que ha oficialitzat la fugida. És un senyal inequívoc que no es tracta només d'una decisió personal d'ego ferit en el seu orgull, sinó també d'una «invitació» dels seus companys per poder tenir per endavant un panorama més lluminós i transparent. Nájera ha fracassat en les negociacions amb UM. Aquest partit es mostrà obert a parlar amb el PSOE per negociar Calvià, però no es refiava ni un pèl de l'encara batlessa. Nájera havia d'escampar. És una històrica primera passa per a la regeneració del terme, font d'escàndols continus i on alguns dels que començaren aixecant el puny en els anys vuitanta són ara pròspers empresaris immobiliaris i de la indústria de l'oci, com és el cas del marit de la batlessa, Manuel Barajas. DdB ja recomanava fa uns dies que el PSIB-PSOE havia de separar el gra de la palla i que el manteniment del seu prestigi passava per l'acomiadament de Nájera, que féu de Calvià un regne de taifes. Fins i tot en passades campanyes arribà a menysprear el PSIB-PSOE amb el vanitós «Vota Margarita». Ara parteix encalçada per la Fiscalia Anticorrupció. Tant de bo la llibertat, la il·lusió, l'esperança i la decència tornin qualque dia a Calvià, fins ara regit per una mà de ferro que, fa uns anys, fins i tot intentà fer-se la madona de les Balears.