Se suposa, als partits ecologistes d'Europa, que molts dels canvis que promocionen es farien molt més populars si més gent conegués els efectes del que fan sobre el medi ambient i la seva pròpia salut. La teoria és que un no tira el fems a l'aigua si sap que més tard hi ha de prendre un bany. Se suposa que si sabem el mal que ens feim som suficientment responsables com per canviar de comportament. Però per molt senzilla que sigui, en alguna part la teoria dels ecologistes falla. Es pot donar més i més informació sobre quins són els efectes de consumir productes amb embalatges de suro blanc, quins són els efectes d'anar amb cotxe fins a l'estanc del cap de cantó o de tirar el fems sense triar res, ni els plàstics, ni les llaunes, ni el tetrabric de la llet, i continuam igual que abans, sense canviar els costums. La sort, segons com es mira, és que Brussel·les ens arribarà a dir a tots com ho hem de fer per no enterrar-nos en una muntanya d'escombraries de la nostra societat del consum. Brussel·les, diu una altra teoria, posarà ordre. Dissenya directives que llavors els estats han de transmetre a les lleis nacionals, que llavors han de fer complir amb rigor, i tots viurem millor. Hi ha l'esperança, segons alguns, que salvarem el negoci gràcies a un ecologisme que ens entra per la porta falsa. Brussel·les serà la consciència que ens falta a tots quan anam pel nostre compte. Brussel·les vetlarà, diu la teoria. Basta prendre un cas concret. Cada any al Regne Unit s'enterren un milió i mig d'ordinadors que funcionen i que han estat llançats pels seus propietaris després d'haver-se'n comprat un model més modern. Vés a saber quants en tiram en tot Europa cada any, però segurament suficients com per informatitzar totes les escoles d'Àfrica en uns pocs anys. Doncs Brussel·les ha dit que no pot ser. Ha escrit una norma segons la qual un 70% dels ordinadors hauran de ser reciclats d'aquí a cinc anys. Sembla una bona iniciativa que podria fins i tot estimular l'exportació d'ordinadors usats en països més pobres. Però la teoria podria fallar, diuen alguns que es presenten com a defensors del consumidor, perquè la llei del reciclatge afegirà uns cent euros al preu de cada ordinador ... i ja veis fabricants d'ordinadors cercant la manera d'evitar la norma, fabricant fora i duent a tirar fora de la UE les deixalles dels seus productes usats. Vist que les normes de Brussel·les soles mai no podran canviar els costums del consum, els partits ecologistes tindran feina i raó de ser per molts anys.