No conec el nom de l'éminence grise que va tenir la idea que els habitants dels Estats Units, començant amb l'exemple dels treballadors i representants polítics del Congrés, a Washington, fessin el boicot no només als productes francesos que s'hi comercialitzen sinó també als mots extrets de, i les expressions relacionades amb, la llengua o la nació francesa. Vists els resultats, sens dubte es tracta d'un autèntic agent provocateur. Hem vist com, a pobles dels EUA, es realitzaven abocaments simbòlics de vins francesos a les clavegueres i com, al Congrés, es produïa el canvi pueril del nom de les patates fregides, en protesta per la posició del president Chirac enfront de l'idée fixe del president Bush d'envair l'Iraq amb o sense l'autorització del Consell de Seguretat de l'ONU.
Immediatament, hem vist La Marseillaise desallotjada del Congrés de Diputats, a Madrid, i han començat a escampar-se per internet les crides al boicot dels productes nord-americans. Touché. Els webs com www.boicotpreventiu.org ofereixen llistes d'empreses que l'interessat pot boicotejar, acompanyades de les raons objectives de rigueur que les converteixen en objectiu legítim del boicot: o varen finançar la campanya electoral de Bush, o financen el bombardeig i la invasió de l'Iraq, o trauran beneficis econòmics de la reconstrucció del país després de la (cada vegada menys) segura victòria de les forces angloamericanes. Chacun à son goût però, entre abocar a la claveguera un vi francès o un refresc americà jo tenc ben clar quin seria el meu beau geste.
Au fond, França, membre permanent del Consell de Seguretat, i com a tal amb dret a veto, actuava comme il faut, i no per defensar el règim dictatorial, i per tant indefensable, de Saddam Hussein, sinó per preservar la legalitat internacional, raison d'être de l'ONU, i el fràgil consens que la reconeix, o la reconeixia fins ara, com a guardiana de la pau mundial. Noblesse oblige. L'estrany ménage à trois format per Bush, Blair i Aznar, que a la premsa internacional, audiovisual i escrita, queda com un no tan estrany pas de deux, és culpable d'un crim de lèse-humanité contra el poble iraquià. La màxima potència militar, i nuclear, no ho oblidem, del món el va castigar, primer, instal·lant, armant i finançant el règim de Saddam Hussein i el castiga, ara, envaint territoris, arrasant cases i bombardejant mercats amb el pretext trompe l'oeid'alliberar-lo del règim del mateix Saddam Hussein. I el mostatxut ancien régime que ens representa en els fòrums mundials ens fa còmplices de la barbaritat.
Com a ciutadans d'una democràcia formal, no podem al·legar que, aquest cap de govern (per no dir una altra cosa) que tenim, ens l'ha imposat ningú. Allà on està, l'hi hem col·locat nosaltres amb els nostres vots, per excés o per defecte. Resta temps encara perquè tenguem l'oportunitat de rellevar-lo i, per això, no ens queda més remei que manifestar-nos multitudinàriament per carrers i places. D'aquí a menys de dos mesos, emperò, tendrem l'oportunitat de dipositar en les urnes municipals i autonòmiques els crits que ara omplen tot l'Estat. Votem per la pau. Faute de mieux.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.