Plats pintats de Ktahya

Des d'Iznik (l'antiga Nicea) fins a Ktahya (la Cotyaeum d'abans) hi ha moltes hores de carretera, amb revolts, pujades i baixades que donen al paisatge una multitud d'estampes enriquidores. Tant si és un petit poble o un redol d'arbres a la vora de la carretera, el visitant ho aprofita tot. El viatge ofereix molt, però mai no s'ha de comparar amb les coses que s'han deixat al lloc d'origen. Si es fes així seria molt millor no sortir de casa. Però dins Anatòlia, la part asiàtica de Turquia, els descobriments són múltiples. La terra, els vells rastres del passat, la gent i la gastronomia fan un dibuix excepcional. Amb la tentinejant rosada de les primeres hores del matí, l'enlluernament és total. Ktahya és al peu d'un turó al cim del qual es manté una antiga fortalesa de l'època bizantina. Al llarg dels segles la ciutat ha tingut diversos capítols de guerra i ocupació, per allò que l'ha fet famosa són els tallers de ceràmica. Durant el segle XVI rivalitzava amb Iznik (la «capital» de la ceràmica turca). Les obres que han sortit d'ambdues ciutats han aconseguit fama universal i no és rar veure'n als bons museus i a les sales de subhastes més cotitzades. El basar, les mesquites (n'hi ha de precioses), les madrasses o els hammams donen al centre urbà una pausada però imparable vida. Com que hi arriba poca gent que no sigui turca, tot es manté autèntic i sense mistificacions per agradar als visitants. Dins les geografies arqueològicament riques sempre apareixen llocs d'on, gratant gratant, se'n recuperen restes del passat. Un petit negoci d'espoli per a qui s'hi dedica. Com Recep, un d'ells. Amb orgull mostra un enfilall de monedes d'or que ha tret de la terra. La cosa li és fàcil, ja que coneix pam a pam tots els punts de la seva ciutat susceptibles d'amagar alguna cosa. Fa dringar la mitja dotzena de monedes que, dins la fosca de la nit, encenen llums de riquesa. Però fan renou de campaneta perquè les ha foradades totes per tal de poder-les tenir enfilades. Dins un taller d'un carrer ample i lluminós, un artesà dibuixa i pinta sobre la blanca terra cuita d'un plat. Amb un pinzell molt fi marca el dibuix que posteriorment omplirà de color. El treball el fa amb gran esment, ja que un mil·límetre d'error devaluaria l'obra. Però ell, que és bon professional, pinta d'una manera perfecta. Un cop acabada la part artística, la segona cocció ho deixarà vidriat. I amb tota la bellesa de Ktahya.