Guerra a l'Afganistan, obsessió antiterrorista de Bush, tambors de guerra a l'Iraq, matances, sovint protagonitzades per kamikazes, a Israel, Indonèsia, Pakistan, Moscou, Txetxènia... Por que els fanàtics i suïcides enemics de Washington tenguin armament nuclear, bactereològic o químic. L'any 2002 acaba entre la tristor i l'evidència que s'acosten noves guerres i proves molt dures per a un planeta que sovint sembla trastornat. Mentre, augmenta el temor a una crisi econòmica que no acaba d'esclatar del tot però que manté tensa una població occidental que mira el futur amb incertesa.

L'allau de suïcidis enfollits, que arribà al seu màxim clímax l'11-S de l'any passat, continua creixent. Cap lloc del globus es pot considerar ara per ara segur del tot. Fer un repàs de final d'any al 2002 és constatar l'evidència que cada cop és més fort l'odi entre minories radicalitzades a l'opulent Occident entre les societats dominades pels musulmans.

I Occident només té de moment una recepta davant tants de mals: apel·lar als seus exèrcits i forces de seguretat i respondre cop per cop, cada vegada amb més mitjans i amb objectius més grans, com és enderrocar règims hostils.

I dins l'Estat espanyol la situació tampoc no és per tirar coets: el desastre dePrestige ha demostrat que els enemics de les societats desenvolupades no són només els terroristes, sinó tants i tants de desaprensius que són capaços de posar en perill i destruir el medi ambient per fer negoci. I és aquesta moral egoista i sense escrúpols d'una minoria la que explica, en bona part, que hi hagi tants fanàtics, sobretot a la part del tercer món ric en petroli i envoltat per la misèria i la desesperació.