El Govern balear ha apujat l'impost sobre les estances turístiques set mesos després que entràs en vigor. Això significa que l'Executiu manté invariable la decisió política anunciada el 1999 de gravar l'activitat hotelera en benefici del medi ambient.

Hi havia la possibilitat que l'Executiu Antich passés de puntetes sobre l'ecotaxa que, recordem-ho, està impugnada davant el Tribunal Constitucional. A cinc mesos de les eleccions algú podia imaginar, també, que intentaria evitar més polèmiques estèrils. La situació econòmica, així mateix, era un altre argument que podria convidar a la «congelació» de l'impost. A aquests factors se suma la «resistència interior». Alguns hotelers es neguen a cobrar l'ecotaxa als clients i, fins i tot, n'hi ha que la paguen -o això asseguren, almanco- de la seva butxaca; i els touroperadors, a hores d'ara, ja han llançat les seves campanyes per a l'any que ve aplicant just un euro per dia. El Govern ha actuat sense complexos, amb conseqüència. No just hi ha ecotaxa, sinó que és més cara.

Les crítiques que divendres passat va fer el president de la Federació Hotelera reben així una resposta nítida. No dubtam que els empresaris hotelers han fet moltes reflexions en tot aquest temps, i és de pensar que ja ho tenen d'allò més clar: guanyi qui guanyi les pròximes eleccions s'hauran de seure a negociar per retirar-la o per acceptar-la. Tanmateix, allò més adhient seria exigir a l'Estat un major finançament a partir dels recursos que se'n du de la nostra Comunitat. Amb tots plegats, Govern i hotelers, això seria possible. I aquesta seria la millor solució a l'ecotaxa.