Interpretar els altres és tan o més difícil que interpretar el món. En un i en altre cas ho feim amb judicis de valor acientífics, i fàcil és atorgar als altres i a les coses uns continguts que sols poden ser prejudicis. Però a molts de llocs, i als pobles petits especialment, un viu sent fill del prejudici o de la fòbia.
Sortadament el codi ètic canvia així com també canvia el món i la seva interpretació, perquè la interpretació mai no és ni perfecta ni perfectiva. Qui no ho sap són els carrosses que veuen mal on sols hi ha una deficiència o educacional o genètica, com és el cas de tants i tants de malalts mentals que en un brot psicòtic han tengut la mala desventura de transgredir normes o de rompre coses. Els succeeix que el seu codi moral està enderrocat per la malaltia d'una interpretació delirant o esquizofrènica. Poca gent ho vol entendre, però segur que Déu ho entén. Ell mai no falla, a diferència de moltes institucions i d'alguns polítics eufòrics sols de cara a fora, perquè de cara endins hi ha de tenir la consciència que si no es té el fetge molt gros fa el mal que un es guanya.
Els valors morals canvien i qui sol instaurar-los són el poder i la classe dominant. Hi afegesc que mai no val el desànim ni el pessimisme, sinó el pensar en positiu en la fe a millorar-se un mateix tant com sigui possible per a tenir les bases necessàries per a odiar el«"morbo» i pretendre ara com sempre les coses sanes, lúdiques i poderoses. Fugint així de la tara que comporta dur el sistema neurotransmissor a pel·lícules que poc tenen a veure amb la pel·lícula de la vida.
És la vida que ha d'estructurar el sistema neurotransmissor i en conseqüència la moral perquè facem nostres els valors singulars que ens han de portar a ser feliços i a encomanar felicitat. Els nostres valors no depenen dels altres. Rotundament no, a no ser que vulguem ser teresetes que piulen harmonies desnaturalitzades. La naturalitat s'aprèn escoltant-se i tenint clar el que un vol. Pretendre massa, emperò, és com voler l'impossible. I, així i tot, de causes impossibles com un enamorament platònic un es va fent un poc «gran» en la docta ciència d'arribar a acceptar el que hi ha que és, més que res, ganes de passar «l'arada davant el bou» i egocentrisme. Sabut això, el millor és demanar a Déu el que vols sempre amb el condicionant que t'ho doni si realment convé.
Vénen Matines, el temps promet fred i si jo pogués d'una embranzida esborraria tota la infelicitat del món, sent el Món el protagonista d'una baldó que disfressa unes veus que riuen perquè ja no saben plorar. Riure i ser feliç i a cantar dues nadales que el gener serà millor.
