algo de nubes
  • Màx: 20.6°
  • Mín: 13.38°
15°

Predicar amb l'exemple

Ja ho han assenyalat altres columnistes. El PP ha modificat part del seu llenguatge per acomodar-lo a les formes que defensa i ha defensat tàcitament. Ha fet un vestit de paraules ajustades per enaltir les sinuositats pecaminoses de les seves actuacions en matèria lingüística. Si durant tres anys han romàs mínimament amb la boca closa i no han fet de la llengua causa belli, (entre d'altres coses perquè la molta i profitosa feina duita a terme en política lingüística s'ha fet aprofitant l'entramat jurídic que el mateix PP aprovava i que mai no posava en pràctica). Idò ara resulta que després d'aquest somni dels justos la llengua comença a esdevenir un cavall de batalla, una vasa electoral a jugar. No tant com una llavor des d'on bastir un corpus ideològic, ho podríem anomenar una arma de defensa, sinó més aviat com una arma d'atac per desprestigiar els contraris, especialment el PSM, el grup, l'únic, que, comparat amb els altres partits amb representació parlamentària, manté una fidelitat lingüística absoluta. De retruc, i posats en pla analista seriós, es podria afirmar que, fins i tot, hi podria haver un objectiu subliminal de generar esquerdes entre els partits progressistes, on la defensa de la llengua catalana -praxi inqüestionable per al PSM- no esdevengui un objectiu prioritari real entre les altres forces polítiques i només esdevengui, en el PSOE, a Izquierda Unida i també en el si dels Verds, en una mena de maquillatge per fer com qui incorpora en el seu ideari el que ha estat, d'ençà de la transició i de la lluita antifranquista també, un dels elements definidors -malgrat resolucions claustrals de la universitat- de la progressia.

La confrontació electoral propera pot ser, i crec que és sens dubte, l'element que ha fet endurir el discurs lingüístic del PP. Jo pens que ASI, i no vull donar gaire més importància a aquest partit polític -tot i que som conscient que en aquesta terra no hem donat importància a segons quins fenòmens d'aquesta mena fins que hem tingut l'almud pel cap. Deia que ASI els ha facilitat una mica el terreny. Amb el seu discurs directe, clar i llampant, inequívoc i a més a més, públic -cal sospitar d'on deuen treure els doblers per fer aquest desplegament mediàtic- han marcat el terreny per la dreta, han cellonat -ja em perdonareu el meu lèxic rústic, però la comparança em sembla adient- els camins de la barbàrie lingüística, han delimitat el terreny de la caverna, el PP, posant en pràctica el seu discurs lingüístic de tota la vida, (que al cap i a la fi no vol altra cosa que l'hegemonia de l'espanyol i, en tot cas com a molt, reduir a la condició d'element residual la llengua catalana), se situa necessàriament una mica més dins la decència que no el partit arenaler. A més de fer reviscolar o d'atiar certes paranoies que, potser amb el temps i una bona pedagogia, acabarien desapareixent. Aquests cants de sirenes van dirigits al mallorquí autòcton, petit empresari, comerciant, ramader etc. que potser emmirallat per una bona gestió dels consellers del PSM, podria estar temptat de canviar el sentit del seu vot tradicional. D'aquí que facin sonar el conegudíssim espantasogres de la llengua per foragitar els «mals pensaments» que puguin tenir aquest segment que ha mantingut una fidelitat sociològica amb la dreta. També aquest discurs no només s'articula amb destralades en aquest mateix sentit: les paraules de Pere Rotger, mai no ho hauria sospitat Don Pedro!, al sopar de Nadal, les acusacions de catalanista de Jaén Palacios contra el sistema escolar propi que la Conselleria d'Educació ha intentat bastir, sinó que té el seu contrapunt en les cortines de fum de sempre. Així als mateixos pressuposts han presentat esmenes per dedicar partides pressupostàries a fomentar les modalitats. Trob, si realment ho volen fer creure a la població illenca, que podrien predicar amb l'exemple aquestes esmenes. Començant pels seus speakers espanyols (Jaén Palacios, Gonzales Ortea, si torna, etc.) als quals els podrien ensenyar les 'modalidades', com a mínim alguna cosa sabrien dir en la nostra llengua; però també podrien, crec que la fonètica nostrada és una modalitat a mantenir, fer un curset de fonologia autòctona al suposadament presidenciable Matas, que capola les palatals (elles, ges) pitjor que un robot moulinex, passant per les mabelites, que tot i que tenen un filòleg a casa, sembla, i perdonau-me l'exabrupte, que només serveix per escurar (que dit sigui de passada ja és qualque cosa).

Rafel Crespí, escriptor

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.