«La gran majoria dels joves de l'Estat espanyol no disposen dels mil euros mensuals que es consideren necessaris per emancipar-se» -vol dir sortir de cals pares i establir-se per lliure o en parella o en trio o com vulguin, però fora de cals pares. La Unió Europea diu que el 2015 s'acaben les pensions. Ja t'ho vénen advertint de fa anys, i cada vegada és més a prop, l'hora D. El que passa és que sempre te la posen a 15 anys vista. I va el bisbe de Girona i diu que els gironins no tenen nins per «manca d'esperança». Potser el material genètic de l'esperança que usen els gironins no és compatible amb el material genètic de les gironines, o la poca esperança que els queda topa sempre amb un anticonceptiu de barrera. Potser no hi haurà pensions perquè no hi ha hagut esperança i, per tant, han mancat els nins que a partir del 2015 hauran de sortir de cals pares, si no hi ha sous no hi ha retencions. I si no hi ha retencions sembla que no hi ha ni pensions a llarg termini ni barreres antimarea a dos dies vista, que seria tard, però almanco arribarien i traurien de la vaga de fam un bon grapat de pescadors. «Manipulats; tothom sap que l'únic que volen és cobrar».

El ministre d'Economia assegura que no es poden fer previsions negatives sobre les pensions sense tenir en compte la reducció del deute públic -un factor que, sense cap dubte, et passava per alt- i tranquil·litza la població: «no ens hem d'alarmar».

Estàs en condicions de jugar-te un ou dur contra un piano de cua que a l'alt mandatari no l'alarma el tema de la seva pensió. A tu tampoc no t'alarma, el tema de la seva pensió. El que més alarma és que un ministre asseguri que no hi ha motius d'alarma. Monsergas. «No cal que segueixis per aquí: tothom sap que els mitjans de comunicació truquen i taquen les imatges per erosionar l'Executiu central; eNautile és un diorama; Aznar és un gran estadista; en Atapuerca vivíamos mejor». Això passa perquè el DNI no t'identifica ni identifica els gallecs com a ciutadans dels Estats Units. Si Galícia estigués sota la jurisdicció de George Bush ja no hi hauria ni Prestige ni taquetes. «Ni escamarlans, ni vieires». O almanco els voluntaris tendrien material profilàctic del tipus A a balquena. «I un únic pensament únic, tots més o manco com Fraga». Gràcies a aquestes quatre línies qui signa no es podrà emancipar, però convidarà cada lector a un whisky amb doblers de la CIA, quan la CIA pagui.

Tots necessitam mil euros més per emancipar-nos del banc i assolir el dèficit zero, l'ésser humà sempre en vol més. Per això seurem diumenge a taula flastomant: gairebé t'hauran tocat uns quilets «de les antigues pessetes». Quina nostàlgia. Dotze mesos sense elles, i continuen sortint menuts trets de la circulació dels racons més insospitats, com les taquetes aquelles de dalt a l'esquerra. En tendrem per anys. De pessetes, de fuel i de govern antimonsergas. Uns fons de cohesió per aquí, uns ajuts per allà, un no tocar el Pacto de Toledo, un manipular un document oficial per donar-li (més) culpes a l'Executiu central de centre...